{"id":89,"date":"2023-08-23T16:15:07","date_gmt":"2023-08-23T16:15:07","guid":{"rendered":"https:\/\/alankanjo.es\/?page_id=89"},"modified":"2023-08-30T16:25:12","modified_gmt":"2023-08-30T16:25:12","slug":"p","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/alankanjo.es\/?page_id=89","title":{"rendered":"P"},"content":{"rendered":"\n

PALABRAS ENCADENADAS<\/strong>. <\/em>2003. Espanya. D<\/strong>.: <\/em>Laura Ma\u00f1\u00e1<\/em><\/a>. G<\/strong>.: Fernando de Felipe (Obra: Jordi Galcer\u00e1n). F<\/strong>.: Xavier Jim\u00e9nez. M<\/strong>.: Francesc Gener. I<\/strong>.: <\/em>Dar\u00edo Grandinetti<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Goya Toledo<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Fernando Guill\u00e9n<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Eric Bonicatto<\/em><\/a>.<\/em> P<\/strong>.: Filmax et al. <\/em>\u25a0 Notable mostra de thriller<\/em> psicol\u00f2gic que brilla en un personatge com el de l’assass\u00ed en s\u00e8rie (o no) interpretat per Dar\u00edo Grandinetti amb multitud de capes i un psicologisme que juga constantment amb les expectatives d’uns espectadors que pateixen d’all\u00f2 m\u00e9s el captiveri de l’exdona segrestada, col\u00b7locant la cinta en un lloc privilegiat del cinema espanyol de g\u00e8nere del seu any. 89m. C. 1.85:1. \u0091: 1,9M.\u20ac N: – \u20ac \u0098\u0098\u0098\u00bd<\/em><\/p>\n\n\n\n

P\u00c1JARO DE LAS PLUMAS DE CRISTAL, EL <\/strong>(L’uccello dalle piume di cristallo). 1970. It\u00e0lia \/ Alemanya. D<\/strong>.: <\/em>Dario<\/em><\/a> Argento. G<\/strong>.: Dario Argento (Novel\u00b7la: Fredric Brown). F<\/strong>.: Vittorio Storaro. M<\/strong>.: Ennio Morricone. I<\/strong>.: <\/em>Tony Musante<\/em><\/a>, <\/em>Suzy Kendall<\/em><\/a>, <\/em>Mario Adorf<\/em><\/a>, <\/em>Enrico Maria Salerno<\/em><\/a>, <\/em>Eva Renzi<\/em><\/a>, <\/em>Umberto Raho<\/em><\/a>, <\/em>Renato Romano<\/em><\/a>.<\/em> P<\/strong>.: Central Cinema Company Film \/ Glazier \/ Seda Spettacoli. <\/em>\u25a0 A m\u00e9s de la seva primera pel\u00b7l\u00edcula en solitari, un dels Giallos<\/em> m\u00e9s rodons d’Argento, tota una lli\u00e7\u00f3 de construcci\u00f3 d’atmosfera inquietant i misteriosa a trav\u00e9s de la inestimable aportaci\u00f3 de mestres ja consagrats com Morricone a la m\u00fasica o Storaro a la fotografia, que treuen partit d’un grapat d’espais tan sofisticats (galeria d’art) com Kitsch<\/em> (diversos apartaments), per narrar una hist\u00f2ria protot\u00edpica del g\u00e8nere, la d’un assass\u00ed en s\u00e8rie que est\u00e0 matant les dones d’un barri i del qual nom\u00e9s veiem les seves mans enguantades cometent els crims, \u00e9s a dir, les mans del mateix director, per acabar capgirant les expectatives dels espectadors m\u00e9s exigents amb un desenlla\u00e7 certament sorprenent. 96m. C. 2.35:1. \u0091: 500.000$ N: – $. \u0098\u0098\u0098\u0098<\/p>\n\n\n\n

i Pel\u00b7l\u00edcula que, tot i no ser la primera, transcendeix per haver popularitzat el subg\u00e8nere del Giallo, que va viure la seva eclosi\u00f3 entre el 1970 i el 1975.<\/em><\/p>\n\n\n\n

PANDILLA BASURA, LA<\/strong> (<\/em>Thirteen Ghosts<\/em>).<\/em> 2001. Estats Units. D<\/strong>.: <\/em>Steve Beck<\/em><\/a>. G<\/strong>.: Neal Marshall Stevens, Richard D’Ovidio (Hist\u00f2ria: Robb White). F.: Gale Tattersall. M<\/strong>.: John Frizzell. I<\/strong>.: <\/em>Tony Shalhoub<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Embeth Davidtz<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Matthew Lillard<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Shannon Elizabeth<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Rah Digga<\/em><\/a>. P<\/strong>.: <\/em>Warner Bros et al.<\/em> \u25a0 +++ +++++. 91m. C. 1.85:1. \u0091: 42M.$ N: 68,4M.$ \u0098<\/p>\n\n\n\n

P\u00c1NICO EN LA ESCENA<\/strong> (Stage Fright). 1950. Regne Unit \/ Estats Units. D<\/strong>.: <\/em>Alfred Hitchcock<\/em><\/a>. G<\/strong>.: Whitfield Cook (Hist\u00f2ria: Selwyn Jepson). F<\/strong>.: Wilkie Cooper. M<\/strong>.: Leighton Lucas. I<\/strong>.: <\/em>Marlene Dietrich<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Jane Wyman<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Michael Wilding<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Richard Todd<\/em><\/a>, <\/em>Patricia Hitchcock<\/em><\/a>. P<\/strong>.: Warner Bros.<\/em> \u25a0 +++++++++. 110m. B\/N. 1.37:1. \u0091: 1,43M.$ N: 1,01M.$ \u0098\u0098\u0098\u00bd<\/p>\n\n\n\n

PAPA Y MAM\u00c1<\/strong> (Mom and Dad). 2017. EUA. D<\/strong>.: Brian Taylor. G<\/strong>.: Brian Taylor. F<\/strong>.: Daniel Pearl. M<\/strong>.: Mr. Bill. I<\/strong>.: <\/em>Nicolas Cage<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Selma Blair<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Anne Winters<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Zackary Arthur<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Joseph D. Reitman<\/em><\/a>. P<\/strong>.: Armory Films \/ Three Point Capital \/ Zeal Media.<\/em> \u25a0 Un film gaireb\u00e9 tan esquizofr\u00e8nic i paranoide com l’actuaci\u00f3 de Nicolas Cage, que parteix dels fonaments del cinema de zombis per plantejar una hist\u00f2ria de pares i mares afectats d’una epid\u00e8mia que faran el possible per assassinar els seus fills, aportant diversi\u00f3 gore, falta de prejudicis, molta mala bava i un apartat formal ple d’incongru\u00e8ncies visuals (cosa sorprenent, tractant-se del director de fotografia de l’original i el remake de \u00abLa Matanza de Texas\u00bb) i de muntatge que mutar\u00e0 en la segona meitat en una Home Invasion<\/em>, tot mantenint l’inter\u00e8s fins a un desenlla\u00e7 massa abrupte i reconvertit en acudit. 86m. C. 2.35:1. \u0091: 7M.$ N: 169.209$ \u0098\u0098\u0098<\/p>\n\n\n\n

PAPILLON<\/strong>. <\/em>1973. Estats Units. D<\/strong>.: <\/em>Franklin J. Schaffner<\/em><\/a>. G<\/strong>.: Dalton Trumbo, Lorenzo Semple Jr. (Novel\u00b7la: Henri Charri\u00e8re). F<\/strong>.: Fred J. Koenekamp. M<\/strong>.: Jerry Goldsmith. I<\/strong>.: <\/em>Steve McQueen<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Dustin Hoffman<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Victor Jory<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Don Gordon<\/em><\/a>. <\/em>P<\/em><\/strong>.: Allied Artists \/ Solar Productions.<\/em> \u25a0 Quasi obra mestra que combina el cinema d’aventures amb el d’evasions a trav\u00e9s del drama en la hist\u00f2ria \u00abver\u00eddica\u00bb de l’individu del t\u00edtol, injustament acusat d’homicidi, que \u00e9s desterrat i empresonat en una pres\u00f3 de la Guyana francesa, on lluir\u00e0 un instint de superviv\u00e8ncia que ni el John Rambo d’Acorralado, i on desenvolupar\u00e0 una relaci\u00f3 pseudo-homosexual exquisidament escrita i interpretada amb un sorprenent i encantador Hoffman, deixant-nos pel cam\u00ed dur\u00edssimes cr\u00edtiques a la Fran\u00e7a colonialista i a l’Esgl\u00e9sia, aix\u00ed com un tour de force de cruesa i visceralitat visual tant contundent com po\u00e8tic, que mai s’esgota en la figura m\u00edtica d’un McQueen en estat de gr\u00e0cia. 151m. C. 2.35:1. \u0091: 12M.$ N: 53,26M.$ (EEUU.). \u0098\u0098\u0098\u0098\u00bd<\/p>\n\n\n\n

i Una nominaci\u00f3 a l’Oscar: Millor M\u00fasica (Jerry Goldsmith).<\/em><\/p>\n\n\n\n

i El rodatge a Jamaica, ple de dificultats i contratemps, com si d’un film de resist\u00e8ncia i \u00abcerca del fet sublim\u00bb de Werner Herzog es tract\u00e9s (tot i que aqu\u00ed el fet sublim que en Papillon cerca no \u00e9s altra cosa que la llibertat), va patir el pillatge de la poblaci\u00f3 local, amb unes p\u00e8rdues quantificades en uns 30.000$.<\/em><\/p>\n\n\n\n

i Dalton Trumbo va escriure el gui\u00f3 sobre la marxa, amb les reunions de matinada amb el director, i aquest va optar per filmar cronol\u00f2gicament les seq\u00fc\u00e8ncies, fet que va permetre a la parella protagonista treballar la seva progressiva degradaci\u00f3 f\u00edsica i psicol\u00f2gica.<\/em><\/p>\n\n\n\n

i Tal com ja era habitual amb McQueen, tant la seq\u00fc\u00e8ncia de la captura del cocodril com la de Papillon llen\u00e7ant-se per l’enorme penya-segat roc\u00f3s (i fictici) de l’Illa del Diable van ser executades pel mateix actor, que va descriure la segona experi\u00e8ncia com la m\u00e9s fascinant de la seva vida.<\/em><\/p>\n\n\n\n

i L’autor del llibre en el qual es basa el film, Henri Charri\u00e8re, va estar present durant gaireb\u00e9 tot el rodatge, per\u00f2 va morir d’un c\u00e0ncer de pulm\u00f3 uns mesos abans de poder veure la seva adaptacio muntada.<\/em><\/p>\n\n\n\n

PARADA DE LOS MONSTRUOS, LA<\/strong>. (Freaks). 1932. Estats Units. D<\/strong>.: <\/em>Tod Browning<\/em><\/a>. G<\/strong>.: Willis Goldbeck, Leon Gordon, Al Boasberg (relat: Tod Robbins). F<\/strong>.: Merrit B. Gerstad. M<\/strong>.: Richard Wagner. I<\/strong>.: <\/em>Wallace Ford<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Leila Hyams<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Olga Baclanova<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Roscoe Ates<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Henry Victor<\/em><\/a>, <\/em>Harry Earles<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Daisy Earles<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Rose Dione<\/em><\/a>.<\/em> P<\/strong>.: Metro-Goldwyn-Mayer. <\/em>\u25a0 Extranya, hipn\u00f2tica, subversiva, original, entranyable i colpidora obra mestra sobre un intent de crim en el s\u00ed d’un circ que deixar\u00e0 la nostra retina farcida d’imborrables imatges dels \u00abfen\u00f2mens\u00bb (reals) en plena acci\u00f3 i esdevindr\u00e0 la reivindicaci\u00f3 m\u00e9s humana que haguem vist mai de la noci\u00f3 de lletjor, entesa com a atribut del tot objectivitzat per una majoria influent. 64m. B\/N. 1.37:1. \u0098\u0098\u0098\u0098\u0098<\/p>\n\n\n\n

i<\/p>\n\n\n\n

PAR\u00c1SITOS<\/strong>. (Gisaengchung AKA Parasite). 2019. Corea del Sud. D<\/strong>.: Bong Joon-ho. G<\/strong>.: Kim Dae-hwan, Bong Joon-ho, Jin Won Han. F<\/strong>.: Hong Kyung-Pyo. M<\/strong>.: Jaeil Jung. I<\/strong>.: <\/em>Song Kang-ho<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Lee Seon-gyun<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Jang Hye-jin<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Cho Yeo-jeong<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Choi Woo-sik<\/em><\/a>,<\/em>Park So-dam<\/em><\/a>.<\/em> P<\/strong>.: Barunson \/ CJ Entertainment \/ Frontier Works Comic \/ CJ Film F.I.E.C.<\/em> \u25a0 El mateix any que la m\u00e9s efectista per\u00f2 no menys divertida \u00abNosotros\u00bb, Joon-ho aconsegueix penetrar en la s\u00e0tira de la lluita de classes de forma molt m\u00e9s complexa i efectiva que aquella, amb un excepcional treball de c\u00e0mera i de punt de vista que ens agafa de la m\u00e0 i ens fa acompanyar una exc\u00e8ntrica per\u00f2 molt humana fam\u00edlia de garrepes talentosos i lluitadors cap a les entranyes d’una usurpaci\u00f3 familiar des de les arrels de la terra, impecablement narrada en un to negr\u00edssim i adobada amb el psicologisme maquiav\u00e8l\u00b7lic i malalt\u00eds que cr\u00e8iem perdut al cinema core\u00e0, tot desinflant-se, nom\u00e9s una mica, en el poc org\u00e0nic \u00faltim tram, en el llacet final que requeria una obra apassionant com aquesta per superar a la m\u00e9s herm\u00e8tica i fascinant \u00abBurning\u00bb (2018), de Lee Chang-dong. 132m. C. 2.39:1. \u0091: 13M.$ N: 90M.$ \u0098\u0098\u0098\u0098<\/p>\n\n\n\n

i Palma d’Or per la Millor Pel\u00b7l\u00edcula al Festival de Cannes.<\/em><\/p>\n\n\n\n

PASAJERO, EL <\/strong>(The Commuter).  2018. Estats Units \/ Regne Unit \/ Fran\u00e7a. D<\/strong>.: <\/em>Jaume Collet-Serra<\/em><\/a>. G<\/strong>.: Byron Willinger, Philip de Blasi. F<\/strong>.: Paul Cameron. M<\/strong>.: Roque Ba\u00f1os. I<\/strong>.: <\/em>Liam Neeson<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Patrick Wilson<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Vera Farmiga<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Sam Neill<\/em><\/a>, <\/em>Clara Lago<\/em><\/a>. P<\/strong>.: StudioCanal et al.<\/em> \u25a0 El duet Serra-Nesson en la seva quarta col\u00b7laboraci\u00f3 \u00e9s ja tot un subg\u00e8nere del cinema d’acci\u00f3 amb entitat pr\u00f2pia, ja que la hist\u00f2ria d’un pare de fam\u00edlia de classe mitjana que esdev\u00e9 heroi mentre lluita dins un tren per salvar als seus estimats no pret\u00e9n enganyar a ning\u00fa, i la tra\u00e7a del director per executar impecablement l’apartat t\u00e8cnic (\u00abpla taur\u00f3\u00bb incl\u00f2s) i treure partit de la seva estrella ens obliga a treure’ns el barret d’avant un Jaume que continua sense encetar films notables, per\u00f2 que fa un m\u00e9s que destacable cinema comercial ianqui. 115m. C. 2.39:1. \u0098\u0098\u0098<\/p>\n\n\n\n

PAR\u00cdS, BAJOS FONDOS<\/strong> (Casque d’or). 1952. Fran\u00e7a. D<\/strong>.: <\/em>Jacques<\/em><\/a> Becker. G<\/strong>.: Jacques Becker, Jacques Companeez. F<\/strong>.: Robert Lefebvre. M<\/strong>.: Georges Van Parys. I<\/strong>.: <\/em>Simone Signoret<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Serge Reggiani<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Claude Dauphin<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Raymond Bussi\u00e8res<\/em><\/a>, <\/em>Gaston Modot<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Paul Barge<\/em><\/a>. P<\/strong>.: Speva \/ Paris-Films Productions. <\/em>\u25a0 La gran obra mestra de Becker presenta una hist\u00f2ria amb rerefons de melodrama, per\u00f2 amb el naturalisme del seu mentor i mestre Jean Renoir, sobre la prostituta m\u00e9s bella de la hist\u00f2ria del cinema (hipn\u00f2tica Signoret), sobrevivint entre favors a delinq\u00fcents i proxenetes, i l’humil fuster del bigoti, antiher\u00f3i de moral incorruptible, amb qui iniciar\u00e0 una apassionada i gaireb\u00e9 impossible hist\u00f2ria d’amor que el director narrar\u00e0 amb el seu caracter\u00edstic gust per definir i descriure els personatges, dotant-los de complexitat, la seva tra\u00e7a per dominar el treball actoral o l’extrema precisi\u00f3 per construir seq\u00fc\u00e8ncies que a poc a poc generen una tensi\u00f3 creixent com succeeix en els \u00faltims compassos del metratge, on no amaga el seu desencant i pessimisme. 96m. B\/N. 1.37:1. \u0098\u0098\u0098\u0098\u0098<\/p>\n\n\n\n

PASI\u00d3N DE LOS FUERTES<\/strong> (My Darling Clementine). 1946. Estats Units. D<\/strong>.: <\/em>John Ford<\/em><\/a>. G<\/strong>.: Samuel G. Engel, Winston Miller (Novel\u00b7la: Stuart N. Lake). F<\/strong>.: Joseph MacDonald. M<\/strong>.: Cyril J. Mockridge. I<\/strong>.: <\/em>Henry Fonda<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Linda Darnell<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Victor Mature<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Walter Brennan<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Tim Holt<\/em><\/a>. P<\/strong>.: 20th Century-Fox Film Corporation. <\/em>\u25a0 M\u00edtic western que recupera la figura de Wyatt Earp (Henry Fonda amb bigotis) durant la seva etapa com a x\u00e8rif de Tombstone, emparellant-lo amb el sempre problem\u00e0tic, alcoh\u00f2lic i amargat Doc Holliday, aqu\u00ed interpretat per un Victor Mature que s\u2019apropia completament de la pantalla amb la seva mirada afectada i existencialista, deixant-nos uns enquadraments d\u2019un equilibri de l\u00ednies i motius entorn de la immensitat i bellesa de Monument Valley que voreja la perfecci\u00f3, un ritme quasi eleg\u00edac i la simplicitat i eleg\u00e0ncia caracter\u00edstica del director de westerns menys realista del Hollywood cl\u00e0ssic. 97m. (103m.). B\/N. 1.37:1. \u0091: 2M.$ N: 2,75M. $ \u0098\u0098\u0098\u0098\u00bd<\/p>\n\n\n\n

PATRIOTA, EL<\/strong> (Stage Fright). 1950. Regne Unit \/ Estats Units. D<\/strong>.: <\/em>Alfred Hitchcock<\/em><\/a>. G<\/strong>.: Whitfield Cook (Hist\u00f2ria: Selwyn Jepson). F<\/strong>.: Wilkie Cooper. M<\/strong>.: Leighton Lucas. I<\/strong>.: <\/em>Marlene Dietrich<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Jane Wyman<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Michael Wilding<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Richard Todd<\/em><\/a>, <\/em>Patricia Hitchcock<\/em><\/a>. P<\/strong>.: Warner Bros.<\/em> \u25a0 +++++++++. 110m. B\/N. 1.37:1. \u0091: 1,43M.$ N: 1,01M.$ \u0098\u0098\u0098\u00bd<\/p>\n\n\n\n

PELIGRO INMINENTE<\/strong> (<\/em>Thirteen Ghosts<\/em>).<\/em> 2001. Estats Units. D<\/strong>.: <\/em>Steve Beck<\/em><\/a>. G<\/strong>.: Neal Marshall Stevens, Richard D’Ovidio (Hist\u00f2ria: Robb White). F.: Gale Tattersall. M<\/strong>.: John Frizzell. I<\/strong>.: <\/em>Tony Shalhoub<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Embeth Davidtz<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Matthew Lillard<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Shannon Elizabeth<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Rah Digga<\/em><\/a>. P<\/strong>.: <\/em>Warner Bros et al.<\/em> \u25a0 +++ +++++. 91m. C. 1.85:1. \u0091: 42M.$ N: 68,4M.$ \u0098<\/p>\n\n\n\n

PEQUE\u00d1O FAVOR, UN <\/strong>(A Simple Favor). 2018. Estats Units \/ Canad\u00e0. D<\/strong>.: <\/em>Paul Feig<\/em>. G<\/strong>.: <\/em>Paul Feig, Jessica Sharzer (Novel\u00b7la: Darcey Bell)<\/em>.<\/em> F<\/strong>.: John Schwartzman. M<\/strong>.: Theodore Shapiro. I<\/strong>.: <\/em>Anna Kendrick<\/em><\/a>, <\/em>Blake Lively<\/em><\/a>, <\/em>Henry Golding<\/em><\/a>, <\/em>Glenda Braganza<\/em><\/a>, <\/em>Dyanne Ramsay<\/em><\/a>. P<\/strong>.: Feigco Entertainment \/ Bron Studios. <\/em>\u25a0 La hist\u00f2ria de la desaparici\u00f3 d\u2019una dona suposa un molt agradable retrobament amb la com\u00e8dia criminal de tra\u00efcions sentimentals, amb evidents ecos de la \u201cPerdida\u201d de Fincher, una eleg\u00e0ncia formal entorn del muntatge i el tractament del color, un patetisme graci\u00f3s en la figura de Kendrick i la consolidaci\u00f3 de la parella de Ryan Reynolds, Blake Lively, com a femme fatale magn\u00e8tica i absorbent, si b\u00e9 la recta final pateix un indesitjat histrionisme per part dels actors que fa bascular la proposta d\u2019un estil molt cinematogr\u00e0fic a un de m\u00e9s teatral. 117m. C. 2.00:1. \u0098\u0098\u0098\u00bd<\/p>\n\n\n\n

i Segon film gravat en el format Univisium (2.00:1) dels estrenats el 2018, despr\u00e9s de \u201cHereditary\u201d.<\/em><\/p>\n\n\n\n

PERFECTOS DESCONOCIDOS. <\/strong>2017. Espanya. D<\/strong>.: <\/em>\u00c1lex de la Iglesia<\/em><\/a>. G<\/strong>.: Jorge Guerricaechevarr\u00eda, \u00c1lex de la Iglesia (Remake). F<\/strong>.: \u00c1ngel Amor\u00f3s. M<\/strong>.: V\u00edctor Reyes. I<\/strong>.: <\/em>Bel\u00e9n Rueda<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Eduard Fern\u00e1ndez<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Ernesto Alterio<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Juana Acosta<\/em><\/a>, <\/em>Eduardo Noriega<\/em><\/a>, <\/em>Dafne Fern\u00e1ndez<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Pep\u00f3n Nieto<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Beatriz Olivares<\/em><\/a>. P<\/strong>.: Nadie es perfecto et al. <\/em>\u25a0 Una de les com\u00e8dies m\u00e9s notables de l’etapa de maduresa del director, que parla sobre el control malalt\u00eds que excerceixen els tel\u00e8fons m\u00f2vils sobre nosaltres, tot destapant els nostres secrets, i reflexiona sobre la possibilitat de viure m\u00e9s feli\u00e7os\/es sumits\/des en la m\u00e9s absoluta ignor\u00e0ncia, tesi narrada a trav\u00e9s d’un grup d’excel\u00b7lents actors (destacant a en Fern\u00e0ndez) que es reuneixen una nit d’eclipsi d’una lluna ben vermellosa que excercir\u00e0 un poder quasi sobrenatural sobre els convidats, sense oblidar cert regust a \u00abEl \u00c1ngel Exterminador\u00bb (1962). 97m. C. 2.35:1. \u0098\u0098\u0098\u00bd<\/em><\/p>\n\n\n\n

PERSEGUIDO <\/strong>(Pursued).1947. Estats Units. D<\/strong>.: <\/em>Raoul Walsh<\/em><\/a>. G<\/strong>.: Niven Busch. F<\/strong>.: James Wong Howe. M<\/strong>.: Max Steiner. I<\/strong>.: <\/em>Teresa Wright<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Robert Mitchum<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Judith Anderson<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Dean Jagger<\/em><\/a>. P<\/strong>.: United States Pictures \/ Warner Bros Pictures. <\/em>\u25a0 Western menor d’en Walsh sobre un home perseguit tota la vida per uns actes que va cometre el seu pare que, tot i patir cert esquematisme narratiu i falta de qu\u00edmica entre la parella protagonista, amb un Mitchum for\u00e7a m\u00e9s s\u00f2lid que la Wright, ens va deixar inoblidables plans com el de les passes del malson recurrent o el del protagonista transitant l’immensitat de l’espai amb el germanastre seguint-lo des d’una excepcional profunditat de camp (m\u00e8rit del mestre James Wong Howe), sense oblidar-nos del que suposa parlar d’una infidelitat acceptada o d’una possible relaci\u00f3 d’incest en un film del 47, factors que fan irresistible el seu visionat. 101m. B\/N. 1.37:1. \u0098\u0098\u0098\u00bd<\/em><\/p>\n\n\n\n

PESADILLA EN ELM STREET <\/strong>(A Nightmare on Elm Street). 1984. Estats Units. D<\/strong>.: Wes Craven. G<\/strong>.: Wes Craven. F<\/strong>.: Jacques Haitkin. M<\/strong>.: Charles Bernstein. I<\/strong>.: <\/em>Heather Langenkamp<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Robert Englund<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Johnny Depp<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>John Saxon<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Lin Shaye<\/em><\/a>.<\/em> P<\/strong>.: New Line Cinema \/ Media Home Entertainment \/ Smart Egg Pictures.<\/em> \u25a0 M\u00edtic film d’horror del prol\u00edfic Wes Craven que no nom\u00e9s va popularitzar la figura del cara cremada amb barret i jersei de Wally que assassina a estudiants dins els seus somnis, sin\u00f3 que tamb\u00e9 va canviar les f\u00f2bies de tota una generaci\u00f3 de joves que ja mai van agafar el coix\u00ed amb el mateix entusiasme, per no mencionar la flamant aparici\u00f3 de la beguda energ\u00e8tica \u00abRed Bull\u00bb a l’abril de 1987. 91m. C. 1.85:1. \u0091: 1,8M.$ N: 25,5M.$ (EEUU.). \u0098\u0098\u0098\u0098\u00bd<\/p>\n\n\n\n

PIEL SUAVE, LA <\/strong>(La Peau Douce). 1964. Fran\u00e7a. D<\/strong>.: Fran\u00e7ois Truffaut. G<\/strong>.: <\/em>Fran\u00e7ois Truffaut, Jean-Louis Richard<\/em>.<\/em> F<\/strong>.: Raoul Coutard. M<\/strong>.: Georges Delerue. I<\/strong>.: <\/em>Jean Desailly<\/em><\/a>, <\/em>Fran\u00e7oise Dorl\u00e9ac<\/em><\/a>, <\/em>Nelly Benedetti<\/em><\/a>, <\/em>Daniel Ceccaldi<\/em><\/a>, <\/em>Sabine Haudepin<\/em><\/a>.<\/em> P<\/strong>.: Les Films du Carrosse \/ S\u00e9dif Productions \/ Simar Films.<\/em> \u25a0 ++++++++. 113m. (D.C.: 119 \/ C.: 110). B\/N. 1.66:1. \u0098\u0098\u0098\u0098\u00bd<\/p>\n\n\n\n

PL\u00c1CIDO. <\/strong>1961. Espanya. D.: <\/em>Luis Garc\u00eda Berlanga<\/em><\/a>. G.: Rafael Azcona, Luis Garc\u00eda Berlanga. F.: Francisco Sempere. M.: Miguel Asins Arb\u00f3. I.: <\/em>Cassen<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Jos\u00e9 Luis L\u00f3pez V\u00e1zquez<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Elvira Quintill\u00e1<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Amelia de la Torre<\/em><\/a>,<\/em>Julia Caba Alba<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Amparo Soler Leal<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Manuel Alexandre<\/em><\/a>. P.: Jet Films. <\/em>\u25a0 Filmada a Manresa, el duet Berlanga-Azcona planteja, el mateix any que s’estrena \u00abViridiana\u00bb, una excepcional i divertid\u00edssima com\u00e8dia esperp\u00e8ntica, inspirada en la dita franquista \u00abSiente un pobre en su mesa\u00bb, on no nom\u00e9s carregar\u00e0n contra l’esgl\u00e9sia i la hip\u00f2crita burgesia, sin\u00f3 que ho far\u00e0n a trav\u00e9s de plans seq\u00fc\u00e8ncia impossibles que leviten d’una conversa a una altra, mostrant un domini de la posada en escena coral mai vist. 85m. B\/N. 1.33:1. \u0098\u0098\u0098\u0098\u0098<\/p>\n\n\n\n

PLAN DIAB\u00d3LICO <\/strong>(Seconds). 1966. EE.UU. D<\/strong>.: <\/em>John Frankenheimer<\/em><\/a>. G<\/strong>.: Lewis John Carlino (Novel\u00b7la: David Ely). F<\/strong>.: James Wong Howe. M<\/strong>.: Jerry Goldsmith. I<\/strong>.: <\/em>Rock Hudson<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Salome Jens<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>John Randolph<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Will Geer<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Jeff Corey<\/em><\/a>.<\/em> P<\/strong>.: Paramount Pictures. <\/em>\u25a0 Obra mestra de l’horror existencial, aquesta revolucion\u00e0ria i torbadora distopia sobre un banquer trist i desencantat, buit de vida, que accepta el repte d’una organitzaci\u00f3 secreta de transfigurar-se en una nova identitat, abandonant la seva familia per integrar-se en una d’artificial, representa el m\u00e9s gran hite d’en Rock Hudson, que va enriquir la pel\u00b7l\u00edcula amb els paral\u00b7lelismes de la seva pr\u00f2pia doble vida (per all\u00f2 de la seva homosexualitat oculta), demostrant en l’adaptaci\u00f3, que supera a la novel\u00b7la<\/a>, que som presoners dels nostres records i viv\u00e8ncies, i intentar esborrar-los implica la nostra desaparici\u00f3. 107m. B\/N. 1.85:1. \u0098\u0098\u0098\u0098\u0098<\/p>\n\n\n\n

i Va ser nominada a l’Oscar a la millor fotografia en B\/N a c\u00e0rrec d’un veteran\u00edssim James Wong Howe, que venia fent pel\u00b7l\u00edcules des de l’\u00e8poca del cinema mut i que va demostrar la vitalitat i frescor d’un jove, creant noves \u00f2ptiques especials de 9.8 mm, filmant seq\u00fc\u00e8ncies d’improvitzaci\u00f3 amb teleobjectiu i c\u00e0mera en m\u00e0, a l’estil Cassavetes, emprant la \u00abSnorricam\u00bb<\/em> <\/em> <\/em>per plans que m\u00e9s tard copiaria \u00abRequiem por un Sue\u00f1o\u00bb, i rodant a espais min\u00fasculs com el del lavabo d’un avi\u00f3 en marxa.<\/em><\/p>\n\n\n\n

i La brillant seq\u00fc\u00e8ncia de cr\u00e8dits inicial \u00e9s a c\u00e0rrec del c\u00e9lebre Saul Bass, i ja empra l’\u00f2ptica 9.8 combinada amb prismes i miralls deformants per generar una met\u00e0fora sobre l’aberraci\u00f3 que suposa emprendre un canvi integral d’identitat, \u00e9s a dir, sobre l’absurditat que suposa renunciar a la identitat pr\u00f2pia.<\/em><\/p>\n\n\n\n

i La primera seq\u00fc\u00e8ncia est\u00e0 filmada a la Central Station de Nova York, amb la c\u00e0mera amagada a una maleta, i amb una model en bikini que es va contractar perque es passeg\u00e8s per l’estaci\u00f3 i desvi\u00e9s l’atenci\u00f3 dels passatgers de l’equip que es trobava rodant l’acci\u00f3 principal.<\/em><\/p>\n\n\n\n

i La seq\u00fc\u00e8ncia de la primera crisi es va filmar a un avi\u00f3 real que feia la ruta Los \u00c1ngeles-Oregon (exig\u00e8ncia d’en Howe per aconseguir llum natural i n\u00favols reals), per\u00f2 van tenir tants problemes filmant-la, que l’avi\u00f3 va comen\u00e7ar a donar voltes durant tot el dia, pujant cap a Canad\u00e0 i baixant cap a M\u00e8xic.<\/em><\/p>\n\n\n\n

i A la mateixa seq\u00fc\u00e8ncia de l’avi\u00f3, es quedaren curts amb el pla d’en Hudson pensatiu, donat que la veu en OFF era molt llarga, i es decid\u00ed, per muntatge, repetir la seva reacci\u00f3 en bucle invertint l’\u00e0cci\u00f3 i percebent el pas dels n\u00favols a l’inrev\u00e9s, per no mencionar l’error de r\u00e0cord del coix\u00ed, elements, tots ells, que juguen a favor de l’estat desorientat del personatge dins la seva nova identitat.<\/em><\/p>\n\n\n\n

i A la seq\u00fc\u00e8ncia de la segona crisi a la festa, quan en Wilson compromet la confidencialitat del grup dels \u00abSeconds\u00bb, en Rock Hudson anava realment ebri (ra\u00f3, en part, de la brillant actuaci\u00f3), i curiosament a la vida real comen\u00e7ava a tenir problemes amb l’alcohol.<\/em><\/p>\n\n\n\n

i L’agent d’en Rock Hudson a la vida real, i principal persona que va pressionar l’actor per que es cas\u00e9s amb la seva secret\u00e0ria i ocult\u00e8s la seva homosexualitat, mantenint aix\u00ed la seva condici\u00f3 d’estrella del cinema m\u00e9s desitjada als Estats Units, es deia Wilsson, mentre que, casualment, al film, la nova identitat del protagonista passa a ser la d’un artista conegut com Antiocus Wylson, fet que ja apareixia a la<\/em> <\/em>novel\u00b7la<\/em><\/a> <\/em>de l’Ely, sense que l’escriptor sapigu\u00e9s que el personatge seria interpretat algun dia per en Rock Hudson, ni tan sols que s’arrib\u00e8s a adaptar el seu llibre.<\/em><\/p>\n\n\n\n

i La seq\u00fc\u00e8ncia del festival del vi, que originalment era m\u00e9s llarga, despr\u00e9s d’imposar-se la censura a trav\u00e9s d’un representant de l’esgl\u00e8ssia que va ser enviat a la sala de muntatge i va motivar numerosos talls, va produ\u00efr, inconscientment, que tota l’acci\u00f3 supervitzada pel jesuita sembl\u00e9s, ara s\u00ed, una aut\u00e8ncia orgia (un muntatge m\u00e9s picat i la sensaci\u00f3 m\u00e9s ca\u00f2tica de personatges nus banyant-se en vi van ser els causants).<\/em><\/em><\/p>\n\n\n\n

PODEROSA AFRODITA<\/strong> (Mighty Aphrodite). 1995. EUA. D<\/strong>.: Woody Allen. G<\/strong>.: Woody Allen. F<\/strong>.: Carlo Di Palma. M<\/strong>.: Dick Hyman. I<\/strong>.: <\/em>Mira Sorvino<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Woody Allen<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>F. Murray Abraham<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Helena Bonham Carter<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Michael Rapaport<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Claire Bloom<\/em><\/a>, <\/em>Peter Weller<\/em><\/a>, <\/em>Paul Giamatti<\/em><\/a>. P<\/strong>.: Miramax \/ Magnolia Pictures \/ Sweetland Films. <\/em>\u25a0 Enginyosa i molt disfrutable com\u00e8dia amb una memorable Sorvino com a prostituta lluitadora per\u00f2 curta de gambals, contrapunt ideal de la molt grisa i desllu\u00efda Bonham Carter, que empra un efectiu muntatge paral\u00b7lel amb seq\u00fc\u00e8ncies d’un amfiteatre on el subconscient del mateix Woody Allen, amb uns personatges de la trag\u00e8dia grega que narren la hist\u00f2ria de Tebes i el Mite d’\u00c8dip, actuen d’advocats de la covardia en una narraci\u00f3 en constant ascens qualitatiu, donant com a resultat un film per sobre de la qualitat coet\u00e0nia del g\u00e8nere, per\u00f2 un punt per sota de les millors obres del director de Brooklin, potser degut a l’aire de lleugeresa que respira tot el metratge. 95m. C. 1.85:1. \u0091: 15M.$ N: 6,5M. $ \u0098\u0098\u0098\u0098<\/p>\n\n\n\n

i Oscar a la Millor Actriu Secund\u00e0ria per Mira Sorvino i una nominaci\u00f3 a Millor Gui\u00f3 Original.<\/em><\/p>\n\n\n\n

i Despr\u00e9s d’un mes de rodatge, un Allen preocupat li va demanar a Sorvino que canvi\u00e9s la seva veu de xiulet, una ordre que, afortunadament, l’actriu novaiorquesa es va negar a dur a terme.<\/em><\/p>\n\n\n\n

i Mira Sorvino no va ser seleccionada al primer c\u00e0sting a Nova York, mentre que finalment va ser acceptada en el segon intent, quan es va despla\u00e7ar a Londres pel segon c\u00e0sting.<\/em><\/p>\n\n\n\n

POLVO EN EL VIENTO<\/strong> (Lian lian feng chen). 1986. Taiw\u00e0n. D<\/strong>.: <\/em>Hou Hsiao-Hsien<\/em><\/a>. G<\/strong>.: T’ien-wen Chu, Nien-Jen Wu. F<\/strong>.: Pin Bing Lee. M<\/strong>.: Ming Chang Chen, Ching Chun Hsu. I<\/strong>.: <\/em>Shufen Xin<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Lai-Yin Yang<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Lawrence Ko<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Tianlu Li<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Chien-Wen Wang<\/em><\/a>,<\/em>Shufang Chen<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Fang Mei<\/em><\/a>. P<\/strong>.: Central Motion Pictures Corporation<\/em>. \u25a0 La mirada etnogr\u00e0fica de Hsiao-Hsien es fusiona en aquest film amb la l\u00edrica hipn\u00f2tica dels paisatges rurals recurrents, dels foscos t\u00fanels, dels viatges en tren, del constant vaiv\u00e9 d’uns personatges que es veuen abocats a conviure entre el poble i la ciutat, per\u00f2, i el m\u00e9s important, tot discorre com un riu, revelant la nostra insignifican\u00e7a en el cosmos a trav\u00e9s de la figura mentora de l’avi de la fam\u00edlia, aut\u00e8ntica \u00e0nima de la cinta i element recurrent en l’obra del director. 109m. C. 1.85:1. \u0098\u0098\u0098\u0098<\/p>\n\n\n\n

POR ENCIMA DE LA LEY<\/strong> (<\/em>Beterang<\/em>).<\/em> 2001. Estats Units. D<\/strong>.: <\/em>Steve Beck<\/em><\/a>. G<\/strong>.: Neal Marshall Stevens, Richard D’Ovidio (Hist\u00f2ria: Robb White). F.: Gale Tattersall. M<\/strong>.: John Frizzell. I<\/strong>.: <\/em>Tony Shalhoub<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Embeth Davidtz<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Matthew Lillard<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Shannon Elizabeth<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Rah Digga<\/em><\/a>. P<\/strong>.: <\/em>Warner Bros et al.<\/em> \u25a0 +++ +++++. 91m. C. 1.85:1. \u0091: 42M.$ N: 68,4M.$ \u0098<\/p>\n\n\n\n

POSESI\u00d3N INFERNAL<\/strong> (Evil Dead). 2013. EUA. D<\/strong>.: Fede Alvarez. G<\/strong>.: Fede Alvarez, Rodo Sayagues Mendez (Remake: Sam Raimi). F<\/strong>.: Aaron Morton. M<\/strong>.: Roque Ba\u00f1os. I<\/strong>.: <\/em>Jane Levy<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Shiloh Fernandez<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Lou Taylor Pucci<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Elizabeth Blackmore<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Jessica Lucas<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Phoenix Connolly<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Jim McLarty<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Sian Davis<\/em><\/a>. P<\/strong>.: FilmDistrict \/ Ghost House Pictures \/ Sony Pictures Entertainment (SPE) \/ TriStar Pictures (Productor: Sam Raimi).<\/em> \u25a0 Una operaci\u00f3 rodona que va quintuplicar beneficis, l’esperat remake del film hom\u00f2nim d’en Raimi va voler desmarcar-se del car\u00e0cter canalla i desprejudiciat de l’original per, sense perdre del tot l’ironia, endinsar-se en l’horror gore sense concessions, certament influenciat pel nou terror franc\u00e8s de principis de segle, convertint-se en una experi\u00e8ncia per cors i est\u00f3macs a prova de bales i, com \u00e9s habitual en aquests casos, esdevenint la diana per les cr\u00edtiques del fandom m\u00e9s hardcore<\/em> del film de Bruce Campbell. 91m. (97m.) C. 2.39:1. \u0091: 17M.$ N: 97M. $ \u0098\u0098\u0098\u00bd<\/p>\n\n\n\n

i Es van emprar m\u00e9s de 264 mil litres de sang, dels quals 179 mil serien nom\u00e9s per la seq\u00fc\u00e8ncia final.<\/em><\/p>\n\n\n\n

i La pel\u00b7l\u00edcula es va gravar principalment en ordre cronol\u00f2gic, el que va permetre que el progressiu deteriorament i embrutament de la cabanya fos m\u00e9s cre\u00efble, aix\u00ed com l’estalvi que supos\u00e0 el fet de no haver de netejar constantment.<\/em><\/p>\n\n\n\n

i La proposta de remake de Rob Tapert que tant va entusiasmar a Sam Raimi, que veia el seu original com a obra ideal per ser reinventada per noves generacions de cineastes, no va agradar gens a Bruce Campbell, protagonista de la trilogia inicial, tot i que es va mostrar m\u00e9s comprensiu quan va veure que el seu personatge, l’Ash, no apareixia al remake.<\/em><\/p>\n\n\n\n

i Prohibida a Ucra\u00efna per la seva extrema viol\u00e8ncia.<\/em><\/p>\n\n\n\n

PREDATOR.<\/strong> 2018. Estats Units. D<\/strong>.: <\/em>Shane Black<\/em><\/a>. G<\/strong>.: Shane Black, Fred Dekker (Personatge: Jim Thomas, John Thomas). F<\/strong>.: Larry Fong. M<\/strong>.: Henry Jackman. I<\/strong>.: <\/em>Olivia Munn<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Boyd Holbrook<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Trevante Rhodes<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Sterling K. Brown<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Jacob Tremblay<\/em><\/a>, <\/em>Jake Busey<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Edward James Olmos<\/em><\/a>. P<\/strong>.: 20th Century Fox et al.<\/em> \u25a0 Molt estimable continuaci\u00f3 a les dues primeres parts que resulta irreverentment divertida, tot fusionant l’autopar\u00f2dia amb l’espectacle de s\u00e8rie B (amb un pressupost envejable, aix\u00f2 s\u00ed) que acabar\u00e0 fent les del\u00edcies de qui sigui capa\u00e7 de resetejar el seu cervell i deixar-se emportar per les situacions m\u00e9s inveros\u00edmils de la temporada hollywoodenca . 107m. C. 2.39:1. \u0091: 88M.$ N: ????. \u0098\u0098\u0098\u00bd<\/p>\n\n\n\n

PREDATORS.<\/strong> 2010. Estats Units. D<\/strong>.: <\/em>Nimr\u00f3d Antal<\/em><\/a>. G<\/strong>.: Alex Litvak. F<\/strong>.: Gyula Pados. M<\/strong>.: John Debney. I<\/strong>.: <\/em>Adrien Brody<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Alice Braga<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Topher Grace<\/em><\/a>, <\/em>Danny Trejo<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Laurence Fishburne<\/em><\/a>. P<\/strong>.: 20th Century Fox \/ Troublemaker Studios.<\/em> \u25a0 Fallida tercera part de \u00abDepredador\u00bb, que sembla orientada a un p\u00fablic procedent dels videojocs, amb un grup de forces especials sent ca\u00e7ades per una horda de depredadors a la selva d’un altre planeta habitable, demostrant una vegada m\u00e9s que l’\u00fanic capa\u00e7 de trencar la llei del \u00abm\u00e9s \u00e9s menys\u00bb va ser en James Cameron a \u00abAliens\u00bb. 107m. C. 2.35:1. \u0098\u00bd<\/em><\/p>\n\n\n\n

PREVENGE.<\/strong> 2016. Regne Unit. D<\/strong>.: <\/em>Alice Lowe<\/em><\/a>. G<\/strong>.: <\/em>Alice Lowe<\/em><\/a>.<\/em> F<\/strong>.: Ryan Eddleston. M<\/strong>.: Pablo Clements, James Griffith, Toydrum. I<\/strong>.: <\/em>Alice Lowe<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Kayvan Novak<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Kate Dickie<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Jo Hartley<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Gemma Whelan<\/em><\/a>. P<\/strong>.: Gennaker \/ Western Edge Pictures. <\/em>\u25a0 Amb un pressupost de tan sols 100 mil d\u00f2lars, la primerenca Alice Lowe crea una modesta com\u00e8dia negra sobre la venjan\u00e7a d’una embarassada psic\u00f2pata guiada per la veu del seu nad\u00f3 no nat, per\u00f2 l’efectisme visual, pobre i descuidat, i la falta de control sobre el to de la cinta la fan fracassar all\u00e0 on altres, com la notable \u00abA L’Interieur\u00bb, havien triomfat. \u0098\u0098\u00bd<\/p>\n\n\n\n

PRIMER<\/strong> (<\/em>Thirteen Ghosts<\/em>).<\/em> 2001. Estats Units. D<\/strong>.: <\/em>Steve Beck<\/em><\/a>. G<\/strong>.: Neal Marshall Stevens, Richard D’Ovidio (Hist\u00f2ria: Robb White). F.: Gale Tattersall. M<\/strong>.: John Frizzell. I<\/strong>.: <\/em>Tony Shalhoub<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Embeth Davidtz<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Matthew Lillard<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Shannon Elizabeth<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Rah Digga<\/em><\/a>. P<\/strong>.: <\/em>Warner Bros et al.<\/em> \u25a0 +++ +++++. 91m. C. 1.85:1. \u0091: 42M.$ N: 68,4M.$ \u0098<\/p>\n\n\n\n

PRISIONEROS<\/strong> (Prisoners). 2013. EUA. D<\/strong>.: <\/em>Denis Villeneuve<\/em><\/a>. G<\/strong>.: Aaron Guzikowski. F<\/strong>.: Roger Deakins. M<\/strong>.: J\u00f3hann J\u00f3hannsson. I<\/strong>.: <\/em>Hugh Jackman<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Jake Gyllenhaal<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Viola Davis<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Maria Bello<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Terrence Howard<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Melissa Leo<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Paul Dano<\/em><\/a>. P<\/strong>.: Alcon Entertainment \/ 8:38 Productions \/ Madhouse Entertainment. (D: Warner Bros). <\/em>\u25a0 Notable, obscur i retor\u00e7at thriller<\/em> sobre la desaparici\u00f3 d’un parell de nenes a la Ge\u00f2rgia de l’Am\u00e8rica profunda que, tot i el seu excessiu metratge, ens atrapa minut a minut a trav\u00e9s de l’atmosf\u00e8rica ambientaci\u00f3 -sublim fotografia inclosa- i els conflictes interns que van aflorant entre els protagonistes, especialment amb el detectiu -Gyllenhaal-, que adopta la perspectiva personal i no est\u00e0 disposat a perdre el primer cas de la seva carrera, o amb el pare d’una de les nenes -Jackman-, disposat a arribar all\u00e0 on la just\u00edcia no gosa, rematant la feina amb un desenlla\u00e7 trufat de girs que, tot i que mantenen la coher\u00e8ncia interna amb els elements que s’han anat plantant -cad\u00e0ver de l’esgl\u00e9sia, penjoll del laberint, nen desaparegut fa 20 anys-, compliquen en exc\u00e9s el que fins al moment es revelava com una proposta de caire m\u00e9s directe i sensorial. 153m. C. 1.85:1. \u0091: 46M.$ N: 122M. $ \u0098\u0098\u0098\u0098<\/p>\n\n\n\n

i Detalls com els tatuatges del detectiu, el seu anell de francma\u00e7\u00f3 o els tics facials, van ser aportacions del mateix Gyllenhaal, que havia tingut molt bona relaci\u00f3 amb el director a l’anterior \u00abEnemy\u00bb (2013), tot accedint a protagonitzar \u00abPrisioneros\u00bb sense passar per cap c\u00e0sting.<\/em><\/p>\n\n\n\n

PROFESORA DE PARVULARIO, LA<\/strong> (<\/em>Thirteen Ghosts<\/em>).<\/em> 2001. Estats Units. D<\/strong>.: <\/em>Steve Beck<\/em><\/a>. G<\/strong>.: Neal Marshall Stevens, Richard D’Ovidio (Hist\u00f2ria: Robb White). F.: Gale Tattersall. M<\/strong>.: John Frizzell. I<\/strong>.: <\/em>Tony Shalhoub<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Embeth Davidtz<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Matthew Lillard<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Shannon Elizabeth<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Rah Digga<\/em><\/a>. P<\/strong>.: <\/em>Warner Bros et al.<\/em> \u25a0 +++ +++++. 91m. C. 1.85:1. \u0091: 42M.$ N: 68,4M.$ \u0098<\/p>\n\n\n\n

PROFETA, UN <\/strong>(Un Proph\u00e8te). 2009. Fran\u00e7a. D<\/strong>.: Jacques Audiard. G<\/strong>.: Jacques Audiard, Thomas Bidegain (Idea: Abdel Raouf Dafri). F<\/strong>.: St\u00e9phane Fontaine. M<\/strong>.: Alexandre Desplat. I<\/strong>.: <\/em>Tahar Rahim<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Niels Arestrup<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Adel Bencherif<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Reda Kateb<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Hichem Yacoubi<\/em><\/a>,<\/em>Jean-Philippe Ricci<\/em><\/a>.<\/em> P<\/strong>.: France 2 Cinema et al. <\/em>\u25a0 M\u00e0gic drama carcerari que, en la seva injusta comparaci\u00f3 amb \u00abEl Padrino\u00bb, muta r\u00e0pidament en film criminal sobre l’ascens d’un \u00e0rab des del seu pas per la pres\u00f3 fins al seu alliberament, mitjan\u00e7ant una tensi\u00f3 sostinguda i una foscor que, combinada amb moments de visions l\u00edriques del personatge, acabaran construint un antiheroi memorable i idees tan interessants com la del fet que, per moltes decisions que prenem per sobreviure, al final som profetes per als nostres, en una clara al\u00b7lusi\u00f3 a l’increment de poder dels \u00e0rabs en l’entorn criminal de Fran\u00e7a. 155m. C. 1.85:1. \u0091: 12M.$ N: 17,9M.$ (EEUU.). \u0098\u0098\u0098\u0098<\/p>\n\n\n\n

i Nominada a un Oscar al Millor film de parla no anglesa.<\/em><\/p>\n\n\n\n

PROMESA, LA<\/strong>. (La promesse). 1996. B\u00e8lgica \/ Fran\u00e7a. D<\/strong>.: Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne. G<\/strong>.: Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne. F<\/strong>.: Alain Marcoen. I<\/strong>.: <\/em>Olivier Gourmet<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Assita Ouedraogo<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>J\u00e9r\u00e9mie R\u00e9nier<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Frederic Bodson<\/em><\/a>, <\/em>Rasmane Ouedraogo<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Florian Delain<\/em><\/a>. P<\/strong>.: Les Films du Fleuve et al. <\/em>\u25a0 +++++++++. 90m. C. 1.66:1. \u0091: 1,5M.\u20ac N: 2,8M.$ \u0098\u0098\u0098\u0098<\/p>\n\n\n\n

PROMESAS DEL ESTE <\/strong>(Eastern Promises). 2007. Regne Unit \/ Canad\u00e0 \/ EUA. D<\/strong>.: <\/em>David Cronenberg<\/em><\/a>. G<\/strong>.: Steven Knight. F<\/strong>.: Peter Suschitzky. M<\/strong>.: Howard Shore. I<\/strong>.: <\/em>Viggo Mortensen<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Naomi Watts<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Vincent Cassel<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Armin Mueller-Stahl<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Donald Sumpter<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Jerzy Skolimowski<\/em><\/a>.<\/em> P<\/strong>.: BBC Films et al.<\/em> \u25a0 Segona de les col\u00b7laboracions Cronenberg-Mortensen que s’allunya de la dimensi\u00f3 m\u00e9s familiar i quotidiana de la fabulosa \u00abUna Historia de Violencia\u00bb (2005) per acostar-se al terreny de Scorsese, el dels mafiosos memorables que, novament, pateixen un dilema vital que els crema per dins, que passen per una etapa de canvis profunds en el cam\u00ed a seguir -una fase similar a la que travessar\u00e0 el mateix director, de consolidaci\u00f3 de la maduresa -que servir\u00e0 de vehicle de llu\u00efment \u00f2ptim per l’en\u00e8rgic actor argent\u00ed, que entregar\u00e0 una seq\u00fc\u00e8ncia inoblidable de lluita en pilotes a unes dutxes p\u00fabliques i que, amb tot, no albergar\u00e0 en el seu conjunt l’excel\u00b7l\u00e8ncia de l’anterior pel\u00b7l\u00edcula del duet. 100m. C. 1.85:1. \u0091: 25M.\u00a3 N: 56,1M.$ \u0098\u0098\u0098\u0098<\/p>\n\n\n\n

PROMETHEUS.<\/strong> 2012. Estats Units. D<\/strong>.: <\/em>Ridley Scott<\/em><\/a>. G<\/strong>.: Damon Lindelof, Jon Spaihts. F<\/strong>.: Dariusz Wolski. M<\/strong>.: Marc Streitenfeld. I<\/strong>.: <\/em>Noomi Rapace<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Michael Fassbender<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Charlize Theron<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Idris Elba<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Guy Pearce<\/em><\/a>. P<\/strong>.: 20th Century Fox et al.<\/em> \u25a0 Meravellosa preq\u00fcela de l’Alien original que, represa pel mateix Ridley Scott, porta la hist\u00f2ria al terreny filos\u00f2fic de l’aut\u00e8ntica sci-fi<\/em>, sense perdre l’horror angoixant, incorporant un interessant\u00edssim personatge robot (David) i narrant una hist\u00f2ria vibrant sobre el paper dels Anunnaki que adquireix una densitat quasi arqueol\u00f2gica. 124m. C. 2.39:1. \u0098\u0098\u0098\u0098<\/p>\n\n\n\n

PROSPECT.<\/strong> 2012. Estats Units. D<\/strong>.: <\/em>Ridley Scott<\/em><\/a>. G<\/strong>.: Damon Lindelof, Jon Spaihts. F<\/strong>.: Dariusz Wolski. M<\/strong>.: Marc Streitenfeld. I<\/strong>.: <\/em>Noomi Rapace<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Michael Fassbender<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Charlize Theron<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Idris Elba<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Guy Pearce<\/em><\/a>. P<\/strong>.: 20th Century Fox et al.<\/em> \u25a0 ++++ +++ ++++ ++++. 124m. C. 2.39:1. \u0098\u0098\u0098\u0098<\/p>\n\n\n\n

PSICOSIS II: EL REGRESO DE NORMAN <\/strong>(Psycho II). 1983. Estats Units. D<\/strong>.: <\/em>Richard Franklin<\/em><\/a>. G<\/strong>.: Tom Holland. F<\/strong>.: Dean Cundey. M<\/strong>.: Jerry Goldsmith. I<\/strong>.: <\/em>Anthony Perkins<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Vera Miles<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Meg Tilly<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Robert Loggia<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Dennis Franz<\/em><\/a>.<\/em> P<\/strong>.: Universal Pictures. <\/em>\u25a0 Vint anys despr\u00e9s de l\u2019obra mestra d’en Hitchcock, l\u2019australi\u00e0 Richard Franklin n\u2019est\u00e0 a l\u2019altura d\u2019una missi\u00f3 tan ut\u00f2pica i crea una obra manierista, quasi pict\u00f2rica, tensa i psicologista, que mira constantment al passat a trav\u00e9s d\u2019un Perkins amb unes faccions marcades per l\u2019edat que sortir\u00e0 del psiqui\u00e0tric per retrobar-se amb la identitat de la mare, a qui acompanyaran familiars d\u2019antigues v\u00edctimes amb ganes de venjan\u00e7a i d\u2019enriquir un gui\u00f3 m\u00e9s que interessant, tot ben rematat per una altra partitura brillant d’en Goldsmith. 113m. C. 1.85:1. \u0091: 5M.$ N: 34,7M.$ (EEUU). \u0098\u0098\u0098\u00bd<\/p>\n\n\n\n

PUENTES DE MADISON, LOS <\/strong>(The Bridges of Madison County). 1995. Estats Units. D<\/strong>.: <\/em>Clint Eastwood<\/em><\/a>. G<\/strong>.: Richard LaGravenese (Novela: Robert James Waller). F<\/strong>.: Jack N. Green. M<\/strong>.: Lennie Niehaus. I<\/strong>.: <\/em>Clint Eastwood<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Meryl Streep<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Annie Corley<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Victor Slezak<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Jim Haynie<\/em><\/a>.<\/em> P<\/strong>.: Warner Bros \/ Amblin Entertainment \/ Malpaso Productions.<\/em> \u25a0 Cl\u00e0ssic rom\u00e0ntic dels 90 filmat en tan sols 33 dies amb una precisi\u00f3 milim\u00e8trica i una naturalitat que redefineix el sentit de la qu\u00edmica entre actors, amb una inoblidable Meryl Streep plena de matissos i un Eastwood que fa d’ell mateix en una meravellosa vulnerabilitat mai abans apreciada en l’actor, regalant-nos un moment tant especial com el de la seva figura palplantada sota la pluja com si fos un gos apallissat i abandonat pels seus amos. 135m. C. 1.35:1. \u0098\u0098\u0098\u0098<\/p>\n\n\n\n

PUERTA DEL CIELO, LA <\/strong>(Heaven’s Gate). 1980. Estats Units. D<\/strong>.: Michael Cimino. G<\/strong>.: Michael Cimino. F<\/strong>.: Vilmos Zsigmond. M<\/strong>.: David Mansfield. I<\/strong>.: <\/em>Kris Kristofferson<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Isabelle Huppert<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Christopher Walken<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Jeff Bridges<\/em><\/a>, <\/em>Sam Waterston<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>John Hurt<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Mickey Rourke<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Brad Dourif<\/em><\/a>, <\/em>Joseph Cotten<\/em><\/a>, <\/em>Willem Dafoe<\/em><\/a>.<\/em> P<\/strong>.: United Artists.<\/em> \u25a0 Un film que havia de costar 7,5 milions de d\u00f2lars i va acabar costant 44 milions, tot enfonsant a la m\u00edtica productora fundada per Chaplin i CIA i dificultant-li el futur al talent\u00f3s d\u00e8spota que era Cimino, aquest western crepuscular sobre la hist\u00f2ria, manipulada, dels immigrants que es van defensar de l’agressi\u00f3 de 50 assassins a sou avalats pel govern dels Estats Units, resulta po\u00e8tic i evocador en la seva versi\u00f3 restaurada de 216 minuts, on la fotografia de Zigmond recrea a la perfecci\u00f3 les instant\u00e0nies brutes i arenoses del segle XIX, on brillen actors com Kristofferson, Brigdes, Walken o especialment la maqu\u00edssima Isabelle Huppert en el seu primer paper internacional, i on unes escenes obsessivament allargades fins a l’extenuaci\u00f3 no suposen cap impediment per etiquetar-la d’obra mestra imperfecta. 217m. C. 2.39:1. \u0091: 44M.$ N: 3,5M.$ (EEUU.). -\/m \u0098\u0098\u0098\u0098\u00bd<\/p>\n\n\n\n

PULP FICTION.<\/strong> 1994. Estats Units. D<\/strong>.: <\/em>Quentin Tarantino<\/em><\/a>. G<\/strong>.: Quentin Tarantino, Roger Avary. F<\/strong>.: Andrzej Sekula. M<\/strong>.: Varis. I<\/strong>.: <\/em>John Travolta<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Samuel L. Jackson<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Uma Thurman<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Bruce Willis<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Ving Rhames<\/em><\/a>,<\/em>Harvey Keitel<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Tim Roth<\/em><\/a>, <\/em>Rosanna Arquette<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Christopher Walken<\/em><\/a>,<\/em> <\/em>Quentin Tarantino<\/em><\/a>. P<\/strong>.: Miramax \/ Band Apart \/ Jersey Films.<\/em> \u25a0 Cl\u00e0ssic contemporani que inaugur\u00e0 una nova manera d’entendre les hist\u00f2ries que interessen al p\u00fablic, partint de personatges i trames banals i in\u00f2cues per passar-les per la termomix d’en Tarantino, manipulant totalment la forma (muntatge fragmentat, llargues converses sobre idees que no acostumen a verbalitzar-se, c\u00e9lebres temes musicals que actuen com a contrapunt, etc), i que esdevingu\u00e8 una sort de mite cin\u00e8fil dels 90 i model a seguir per un grapat incalculable de cineastes posteriors. 154m. (178m.). C. 2.39:1. \u0098\u0098\u0098\u0098\u0098<\/p>\n\n\n\n

PYEWACKET
<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

PALABRAS ENCADENADAS. 2003. Espanya. D.: Laura Ma\u00f1\u00e1. G.: Fernando de Felipe (Obra: Jordi Galcer\u00e1n). F.: Xavier Jim\u00e9nez. M.: Francesc Gener.<\/p>\n

Seguir leyendoP<\/span><\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":33,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-89","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/alankanjo.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/89","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/alankanjo.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/alankanjo.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/alankanjo.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/alankanjo.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=89"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/alankanjo.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/89\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":160,"href":"https:\/\/alankanjo.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/89\/revisions\/160"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/alankanjo.es\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/33"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/alankanjo.es\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=89"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}