CABALGAR EN SOLITARIO (Ride Lonesome). 1959. EUA. D.: Budd Boetticher. G.: Burt Kennedy. F.: Charles Lawton Jr.. M.: Heinz Roemheld. I.: Randolph Scott, Karen Steele, Pernell Roberts, James Best, Lee Van Cleef,James Coburn. P.: Columbia Pictures. ■ ++++++++++. 73m. C. 2.35:1. ⭐⭐⭐⭐½
CABIN FEVER. 2002. Estats Units. D.: Eli Roth. G.: Eli Roth, Randy Pearlstein. F.: Scott Kevan. M.: Nathan Barr, Angelo Badalamenti. I.: Rider Strong, Jordan Ladd, Joey Kern, Cerina Vincent, James DeBello, Eli Roth. P.: Lions Gate Films. ■ Malsà slasher on l’element psicopàtic es troba encarnat en un virus que provoca la putrefacció de la pell i que, a través del clixè del grup de joves atractius que van caient un per un en una cabanya al bosc i una tendència a la triperia explícita i angoixant, van catapultar la carrera de l’irregular però estimable Eli Roth. 93m. (98m.). C. 2.39:1. ⭐⭐⭐½
CACHÉ (ESCONDIDO) (Caché). 2005. França / Àustria / Alemanya / Italia. D.: Michael Haneke. G.: Michael Haneke. F.: Christian Berger. I.: Daniel Auteuil, Juliette Binoche, Maurice Bénichou, Annie Girardot,Lester Makedonsky. P.: Les Films du Losange et al. ■ +++++++++++. 117m. C. 1.78:1. : 8M.€ N: 16,2M.$
CAFARNAÚM (Capharnaüm). 2018. Líban / França / EUA. D.: Nadine Labaki. G.: Nadine Labaki (Història: Labaki Jihad Hojeily). F.: Christopher Aoun. M.: Khaled Mouzanar. I.: Zain Al Rafeea, Yordanos Shiferaw, Boluwatife Treasure Bankole, Kawthar Al Haddad, Fadi Kamel Youssef, Cedra Izam, Nadine Labaki. P.: Boo Pictures / Clandestino Films / Les Films des Tournelles / Mooz Films / Open City Films. ■ La libanesa Labaki ha firmat la seva millor pel·lícula amb aquesta història hiperrealista sobre un espavilat nen de 12 anys que denuncia als seus pares per haver-lo engendrat, una epopeia íntima sobre el que significa sobreviure en un Mig Orient caòtic i desolador, on es donen la mà els Dardenne de «El Niño» i el Villeneuve de «Incendies», i on es respira cert aroma del «Nadie Sabe» de Koreeda, tot component un mosaic tercermundista sobre la dignitat humana (el motiu del judici), sobre la pèrdua de la infància (el rerefons del parc d’atraccions) o sobre somriures amagats com el que ens revelarà al final el menut, fascinant i joiosament talentós nen, que aconseguirà que moltes espectadores oblidin la flagrant pornografia emocional de la tramposa però impecable proposta. 126m. C. 2.35:1. : 4M.$ N: 6,5M. $ (EUA).
i Nominació a l’OSCAR: Millor Pel·lícula de Parla no Anglesa.
i Festival de Cannes: Gran Premi del Jurat i Premi a la Ciutadania.
i El rodatge va durar 6 mesos i el primer muntatge del film va resultar en una duració de 12 hores, que es va anar editant durant 2 anys fins a acurtar-se al metratge definitiu de 126 minuts.
i Tots els personatges estan inspirats en experiències reals que va tenir la directora al llarg dels anys de documentació a la fase de preproducció, començant pel nen protagonista, interpretat per Zain Al Rafeea, un refugiat sirià a la vida real.
i La directora, originàriament una actriu de renom al Mig Orient, es reservà un paper petit però significatiu com a advocada del jove protagonista, doncs la seva mirada inquisidora cap a la mare del nen en un dels moments climàtics esdevé essencial per entendre la tesi del film, si bé aquest intervencionisme megalòman podrà molestar a més d’algú.
CAÍDA DEL IMPERIO ROMANO, LA (The Fall of the Roman Empire). 1964. Estats Units. D.: Anthony Mann. G.: Ben Barzman, Basilio Franchina, Philip Yordan. F.: Robert Krasker. M.: Dimitri Tiomkin. I.: Sophia Loren, Stephen Boyd, Christopher Plummer, Alec Guinness, James Mason, Anthony Quayle, Omar Sharif. P.: Samuel Bronston Productions. ■ L’epopeia del mític productor Samuel Bronston, rodada a l’Espanya Franquista i que donaria feina a més d’un miler de treballadors amb la reconstrucció de la fulgurant ciutat de Roma a escala gairebé real, en mans d’en Mann ofereix un atractiu romanç entre l’atractiu Boyd i la Loren, més una acció impecablement executada, i si bé el caòtic guió no estarà a l’altura, qui sí que brillarà més que ningú serà Christopher Plummer com el despiadat Comodo, fill de Marc Aureli, en la millor interpretació de la seva carrera. 188m. (172m.). C. 2.20:1. : 19M.€ N: 4,7M.$ (EEUU.).
CALIBRE. 2018. Regne Unit. D.: Matt Palmer. G.: Matt Palmer. F.: Márk Gyõri. M.: Anne Nikitin. I.: Jack Lowden, Martin McCann, Tony Curran, Ian Pirie, George Anton, Kate Bracken. P.: Wellington Films et al. ■ Petita joia escocesa que el primerenc Matt Palmer vehicula a través del realisme descarnat i sinistre d’empremta moral, per narrar-nos la història de dos joves que se’n van de caça al nord d’Escòcia i un accident els converteix en la presa de la ira d’un poble, que marcarà un increment gradual de la tensió fins a un final on es qüestiona la mateixa naturalesa humana. 101m. C. 1.85:1.
CALL ME BY YOUR NAME. 2017. Italia / França / EUA / Brasil. D.: Luca Guadagnino. G.: James Ivory (Novel·la: André Aciman). F.: Sayombhu Mukdeeprom. M.: Sufjan Stevens. I.: Timothée Chalamet, Armie Hammer, Michael Stuhlbarg, Amira Casar, Esther Garrel. P.: Frenesy Film Company et al. ■ ++++++ +++++ +++++ ++++. 132m. C. 1.85:1. : 4M.€ N: 41.9M.$ ½
CAMINAR SOBRE LAS AGUAS (Lalehet al hamayin). 2004. Israel / Suècia. D.: Eytan Fox. G.: Gal Uchovsky. F.: Tobias Hochstein. M.: Ivri Lider. I.: Lior Ashkenazi, Knut Berger, Caroline Peters, Gideon Shemer, Hanns Zischler, Carola Regnier. P.: Lama Films et al. ■ El millor film d’Eytan Fox, incursió directa en la memòria històrica i en la capacitat de perdonar d’un poble com el jueu, adopta la forma d’un drama criminal d’espionatge per parlar-nos, també, de la repressió sexual de tota una generació que ha crescut en constant alerta pels atemptats suïcides palestins i per la creixent militarització de la seva societat, per acabar conformant una història de ritme irregular pero contundent missatge entre un espia del Mossad i un jove alemany pacifista i idealista, net d’un antic nazi que començarà com a mcGuffin i acabarà com a element crucial de la història en el valent i imprevisible clímax. 103m. C. 1.85:1. ½
CAMINO A LA LIBERTAD (The Way Back). 2010. Estats Units / Emirats Àrabs / Polònia. D.: Peter Weir. G.: Peter Weir, Keith R. Clarke (Novel·la: Slavomir Rawicz). F.: Russell Boyd. M.: Burkhard von Dallwitz. I.: Jim Sturgess, Ed Harris, Colin Farrell, Saoirse Ronan, Dragos Bucur, Mark Strong. P.: Imagenation Abu Dhabi FZ et al. ■ Després de la bellíssima «Master and Commander», l’australià Weir ens obsequia amb aquesta nova aventura de supervivència sobre els presos polítics que emprenen una fugida de 4000 kilòmetres a peu des dels insuportables Gulags d’en Stalin fins l’Índia, destacant a uns brillants Farrell i Harris, i un intens aroma de veritat que la converteixen en una experiència captivadora, no en va, coproduïda per la National Geographic. 133m. C. 2.35:1. -/m
CAMPEONES. 2018. Espanya. D.: Javier Fesser. G.: David Marqués, Javier Fesser. F.: Chechu Graf. M.: Rafael Arnau. I.: Javier Gutiérrez, Juan Margallo, Luisa Gavasa, Jesús Vidal, Daniel Freire. P.: Morena Films / Movistar+ / Películas Pendleton. ■ Divertidíssima història sobre l’autosuperació i la noció de normalitat que centra l’acció en un grup de discapacitats mentals que són entrenats per un entrenador de bàsquet en hores baixes i que, malgrat caure constantment en gags fàcils i els llocs comuns propis del cinema esportiu dels 90, resulta captivadora gràcies a la direcció d’uns actors amateurs d’allò més entranyables, esdevenint així en referent Mainstream del cinema espanyol del seu any. 124m. C. 2.35:1. : 4,5M.€ N: 18,9M.€ (Espanya). ½
CAPITAN, EL (Der Hauptmann). 2017. Alemanya / França / Polònia. D.: Robert Schwentke. G.: Robert Schwentke. F.: Florian Ballhaus. M.: Martin Todsharow. I.: Max Hubacher, Milan Peschel, Frederick Lau, Bernd Hölscher, Waldemar Kobus. P.: Filmgalerie 451 / Alfama Films / Opus Film. ■ ++++++++++. 118m. B/N. 2.35:1. : 5,8M.€ N: 109,226$
CARA A CARA (Face / Off). 1997. Estats Units. D.: John Woo. G.: Mike Werb, Michael Colleary. F.:Oliver Wood. M.: John Powell. I.: John Travolta, Nicolas Cage, Joan Allen, Gina Gershon, Nick Cassavetes. P.: Touchstone Pictures / Paramount Pictures. ■ Després de les molt oblidables «Blanco Humano» i «Broken Arrow», el xinès John Woo elabora el que serà el seu millor film d’acció en terres ianquis, sobre un intercanvi d’identitats amb cirurgia entre un agent de l’FBI (Cage) i un terrorista (Travolta) que desencadenarà en una mascletada d’explosions i tirotejos notablement executada amb un constant i atractiu joc d’ironia dramàtica sobre qui és qui, a condició que puguem suspendre la nostra credulitat davant un guió tan poc plausible. 138m. C. 2.35:1. -/m
CARGO. 2017. Austràlia. D.: Ben Howling, Yolanda Ramke. G.: Yolanda Ramke. F.: Geoffrey Simpson. I.: Martin Freeman, Anthony Hayes, Caren Pistorius, Susie Porter, Kris McQuade. P.: Causeway Films et al. ■ Molt irregular exemple de drama de zombies sobre un home que ha de protegir el seu nadó en un entorn semi-apocalíptic, però ni les localitzacions australianes estan ben escollides, ni Martin Freeman és l’actor adient per interpretar al protagonista, ni les decisions preses semblen creïbles, relegant els resultats a la mediocritat dins del gènere. 105m. C. 2.35:1.
CARRETERA AL INFIERNO (The Hitcher). 1986. Estats Units. D.: Robert Harmon. G.: Eric Red. F.: John Seale. M.: Mark Isham. I.: C. Thomas Howell, Rutger Hauer, Jennifer Jason Leigh, Jeffrey DeMunn. P.: TriStar Pictures et al. ■ Thriller de culte sobre un autostopista amb més vides que un gat que resulta memorable per l’ambientació de road movie d’horror i polsegosa, i un desenvolupament captivant i ensisador, sense respir, que supera a films com «El Diablo sobre Ruedas», dels quals s’alimenta. 97m. C. 2.35:1.
CARRETERA AL INFIERNO (The Hitcher). 2007. Estats Units. D.: Dave Meyers. G.: Jake Wade Wall, Eric Bernt (Remake: Eric Red). F.: James Hawkinson. M.: Steve Jablonsky. I.: Sean Bean, Sophia Bush, Zachary Knighton. P.: Focus Features et al. ■ Innecessari remake que no aporta absolutament res a l’original, ans el contrari, doncs Sean Bean, àlies Boromir, no ens transmet cap amenaça perseguint al grup de joves curts i curtes de gambals que emprenen una fugida per carretera amb els seus cotxes tunejats. 84m. C. 2.35:1. ½
CARRIE. 1976. Estats Units. D.: Brian De Palma. G.: Lawrence D. Cohen, Paul Monash (Novel·la: Stephen King). F.: Mario Tosi. M.: Pino Donaggio. I.: Sissy Spacek, Piper Laurie, Amy Irving, William Katt, Betty Buckley, John Travolta. P.: United Artists. ■ Una de les adaptacions més destacades de Stephen King, que alhora donaria a conèixer l’inigualable Sissy Spacek a totes aquelles persones que no havien vist «Malas Tierras» (1973), narra, en clau de drama d’horror psicològic, i sense escatimar en hemoglobina de cromatisme propi dels setanta, els rites de passage d’una jove amb poders telequinètics que no només descobreix que les dones sagnen, sinó també que algunes tenen la capacitat de cremar el seu entorn. 98m. C. 1.85:1. : 1,8M.$ N: 33,8M.$ (EEUU.).
i Nominada a dos Oscar: Millor actriu principal (Sissy Spacek) i Millor actriu de repartiment (Piper Laurie).
CARROS DE FUEGO (Chariots of Fire). 1981. Regne Unit. D.: Hugh Hudson. G.: Colin Welland. F.: David Watkin. M.: Vangelis I.: Ben Cross, Ian Charleson, Nigel Havers, Cheryl Campbell, Alice Krige, Ian Holm, John Gielgud, Lindsay Anderson, Brad Davis, Kenneth Branagh, Michael Lonsdale. P.: 20th Century-Fox / Allied Stars / Enigma. ■ Sobrevalorat pseudo clàssic que oferia una molt bona química entre els excel·lents actors anglesos que es posaren en la pell del grup d’esportistes que guanyarien un parell de medalles d’or als Jocs Olímpics de París 1924, i que venia reforçada en la memòria col·lectiva per una cèlebre i agosarada música de Vangelis interpretada amb sintetitzador (!!), però que tot i que se segueix amb emoció, mostra avui les seves veritables cartes, a saber, la falta de rigor històric, el mal envelliment de la música i l’alarmant absència de veritables obstacles dramàtics i encimbellament tendenciós de la grandesa esportiva dels britànics, uns inconvenients camuflats, en part, per la brillant seqüència inicial de 3 minuts, gandulament repetida al desenllaç. 125m. C. 1.85:1. : 5,5M.$ N: 59M.$ (EUA). ½
i Guanyadora de 4 Oscars: Pe·lícula, Guió Original, BSO i Vestuari. 3 Nominacions: Actor Secundari, Director i Muntatge.
i En la seva projecció al Festival de Cannes el 1981, els crítics francesos van carregar durament contra ella per algunes línies de diàleg on es titllava als francesos de “Granotes” o de “gent sense principis”, una mala publicitat que la crítica ianqui, amb Rogert Ebert al capdavant, va contrarestar amb una exagerada campanya de lobby.
CARTA DE UNA DESCONOCIDA (Letter from an Unknown Woman). 1948. Estats Units. D.: Max Ophüls. G.: Howard Koch (Relat: Stefan Zweig). F.: Franz Planer. M.: Daniele Amfitheatrof. I.: Joan Fontaine, Louis Jourdan, Mady Christians, Marcel Journet. P.: Rampart Productions / Universal Pictures. ■ Exquisida i dolorosa adaptació del relat de Zweig, on una jove enamorada d’un pianista amb futur narra a través d’una carta com ha perdurat aquest amor al llarg de molts anys mentre el músic l’ha ignorat fins al punt d’oblidar la seva identitat entre innumerables noies amb les quals ha intimat, esdevenint amb mig segle d’antelació una al·legoria sobre la promiscuïtat potenciada per les xarxes socials, per no mencionar la capacitat d’Ophüls per adoptar una extraordinària sensibilitat femenina. 87m. B/N. 1.37:1.
CASABLANCA. 1942. Estats Units. D.: Michael Curtiz. G.: Julius J. Epstein, Philip G. Epstein, Howard Koch (Obra: Murray Burnett, Joan Alison). F.: Arthur Edeson. M.: Max Steiner. I.: Humphrey Bogart, Ingrid Bergman, Paul Henreid, Claude Rains, Conrad Veidt,Sydney Greenstreet, Peter Lorre. P.: Warner Bros. Pictures. ■ Obra mestra icònica on un amor impossible a la ciutat marroquina de Casablanca esdevé possible en l’imaginari col·lectiu de tantes generacions com perllonguin una humanitat disposada a seguir veient cinema. 102m. (82m.). B/N. 1.37:1.
i Guanyadora de 3 Oscars: Millor pel·lícula, director i guio. 5 nominacions (actor principal, actor secundari, fotografia, muntatge i música).
CASO DE THOMAS CROWN, EL (The Thomas Crown Affair). 1968. Estats Units. D.: Norman Jewison. G.: Alan R. Trustman. F.: Haskell Wexler. M.: Michel Legrand. I.: Steve McQueen, Faye Dunaway, Paul Burke, Jack Weston, Yaphet Kotto. P.: The Mirisch Corporation. ■ La història del multimilionari que esdevé lladre de guant blanc per posar a prova els seus límits, per pura diversió o qui si sap si com a protesta per l’expansió del capitalisme al qual pertany, és executada per Jewison amb un extravagant i molt curiós disseny de producció, des dels modelets d’una Dunaway passada de rosca fins al muntatge multi pantalla que es debat entre guiar la nostra mirada i deixar-nos muntar la nostra pròpia seqüència, especialment si la visionem en pantalla gegant, en un conjunt on l’elegància i naturalitat de McQueen acaben per sobrepassar la gens menyspreable qualitat del posterior remake d’en John MacTiernan, tot i l’existència de cert tractament masclista en ambdues versions. 102m. C. 1.85:1. : 4,3M.$ N: 14M.$ (EEUU.).
CASO SLOANE, EL (Miss Sloane). 2016. Estats Units/França. D.: John Madden. G.: Jonathan Perera. F.: Sebastian Blenkov. M.: Max Richter. I.: Jessica Chastain, Mark Strong, Gugu Mbatha-Raw. P.: Transfilm et al. ■ Amb una colossal interpretació de la Jessica Chastain, és una notable dissecció del funcionament dels lobbies nordamericans que demostra que una causa amb inferioritat de forces, emprant una estratègia d’anticipació i prevenció (com la del President Carles Puigdemont en marxar a Brusel·les l’any 2017), pot acabar triomfant. 132m. C. 2.35:1. ½
CAYO LARGO (Key Largo). 1948. Estats Units. D.: John Huston. G.: Richard Brooks, John Huston (Obra: Maxwell Anderson). F.: Karl Freund. M.: Max Steiner. I.: Humphrey Bogart, Edward G. Robinson, Lauren Bacall, Lionel Barrymore, Claire Trevor. P.: Warner Bros Pictures. ■ Mític noir d’en Huston que, amb un grup de personatges que circumstancialment coincideixen a un hotel a l’oblidat arxipèlag de petites illes de Florida (element espacial que mig segle més tard explotarà en Jeff Nichols), construeix una trama de segrest claustrofòbica i sufocant amb un repartiment luxós on destaquen una brillant Claire Trevor (emportant-se l’Oscar a l’actriu de repartiment), la química inqüestionable entre Bacall i Bogart i una fotografia esplèndida d’un dels grans, Carl Freund, tot treballant les condicions atmosfèriques com a catalitzadores de la intensitat dramàtica. 100m. B/N. 1.37:1. m/m ½
CAZA DEL OCTUBRE ROJO, LA (The Hunt for Red October). 1990. EUA. D.: John McTiernan. G.: Donald E. Stewart (Novel·la: Tom Clancy). F.: Jan De Bont. M.: Basil Poledouris. I.: Alec Baldwin, Sean Connery, Sam Neill, Scott Glenn, Tim Curry, Stellan Skarsgård. P.: Paramount Pictures. ■ Primera adaptació d’un llibre del popular Tom Clancy on el famós agent de la CIA, Jack Ryan, interpretat per un dels pitjors actors de la història de Hollywood, Alec Baldwin, haurà de fer el possible per protegir el modern submarí rus capitanejat pel desertor lituà Sean Connery, principal atracció d’una funció que, si bé es beneficia d’una direcció competent i un ritme atractiu, no deixa de ser un correcte film menor dins l’excitant i adrenalítica filmografia d’en McTiernan amb, això sí, quatre seqüències d’efectes digitals de l’època que ruboritzaran a més d’un i una. 135m. C. 2.39:1. : 30M.$ N: 200M.$ m/mmm
CAZADOR, EL (The Deer Hunter). 1978. Estats Units. D.: Michael Cimino. G.: Deric Washburn (Història: Deric Washburne, Michael Cimino). F.: Vilmos Zsigmond. M.: Stanley Myers. I.: Robert De Niro, Christopher Walken, Meryl Streep, John Savage, John Cazale. P.: EMI Films. ■ Obra mestra de les conseqüències humanes de la Guerra del Vietnam que, com si es tractés d’un estudi etnogràfic amb un fort component psicologista, dissecciona en les seves 3 hores primer la llarga festa d’acomiadament dels joves, després els horrors viscuts al camp de batalla i finalment la tornada i les seqüeles que els marquen per sempre més, amb un especial interès per tractar tant els llaços familiars com sobretot els de l’amistat i l’amor, deixant-nos pel record una de les escenes més dures de la història del cine, on una ruleta russa, unes bufetades, i el somriure nihilista d’en De Niro esdevenen la plasmació icònica més fidel de l’absurd de la guerra. 183m. C. 2.39:1. : 15M.$ N: 49M.$ (EEUU).
i Guanyadora de 5 Oscar: Millor Pel·lícula (Michael Cimino et al), Actor Secundari (Christopher Walken), Director (Michael Cimino), So (Richard Portman et al), Muntatge (Peter Zinner); 4 nominacions: Millor Actor Protagonista (Robert De Niro), Actriu Secundària (Meryl Streep), Guió Original i Fotografia.
CAZADOR DE FORAJIDOS (The tin star). 1957. Estats Units. D.: Anthony Mann. G.: Dudley Nichols. F.: Loyal Griggs. M.: Elmer Bernstein. I.: Henry Fonda, Anthony Perkins, Betsy Palmer, Michel Ray, Lee Van Cleef. P.: Paramount Pictures. ■ Un dels westerns més psicologistes (i no per això foscos) de Mann, que retorna al blanc i negre, aquest cop exquisidament fotografiat en Vista Visión, per narrar la relació entre un experimentat caça recompenses que antany va ser xèrif (Henry Fonda) i un jove pardal que tot just s’inicia com la màxima autoritat del poble (sorprenent Perkins, tres anys abans de filmar “Psicosis”), relació que anirà definint lentament a uns personatges brillantment escrits, abocats a evitar el linxament d’uns sospitosos d’assassinat a mans de la massa enfurismada del poble, un clímax que, com ja va sent habitual en el director, resoldrà de forma inesperada a dalt d’una empedrada muntanya, marcant una evolució significativa en la decisió de l’heroi. 93m. B/N. 1.85:1. : -$ N: 1,4M.$
i Nominació a l’Oscar: Millor guió original.
CEMENTERIO DE ANIMALES (Pet Sematary). 2019. EUA. D.: Dennis Widmyer, Kevin Kolsch. G.: Dave Kajganich, Jeff Buhler (Novel·la: Stephen King). F.: Laurie Rose. M.: Christopher Young. I.: Jason Clarke, John Lithgow, Amy Seimetz, Jeté Laurence, Hugo Lavoie. P.: Alphaville Films / Paramount Pictures. ■ +++ +++++. 101m. C. 2.39:1. : 21M.$ N: 112,4M.$ ½
CEMENTERIO VIVIENTE (Pet Sematary). 1989. EUA. D.: Mary Lambert. G.: Stephen King (Novel·la: Stephen King). F.: Peter Stein. M.: Elliot Goldenthal. I.: Dale Midkiff, Fred Gwynne, Denise Crosby, Brad Greenquist, Michael Lombard, Stephen King. P.: Paramount Pictures. ■ +++ +++++. 103m. C. 1.85:1. : 11,5M.$ N: 57,4M.$
CEMENTERIO VIVIENTE 2 (Pet Sematary 2). 1992. EUA. D.: Mary Lambert. G.: Richard Outten, Stephen King. F.: Russell Carpenter. M.: Mark Governor. I.: Edward Furlong, Anthony Edwards, Clancy Brown, Darlanne Fluegel, Lisa Waltz. P.: Paramount Pictures / Columbus Circle Films. ■ +++ +++++. 100m. C. 1.85:1. : 8M.$ N: 17M.$
CHAPPIE 2015. Estats Units. D.: Neill Blomkamp. G.: Neill Blomkamp, Terri Tatchell. F.: Trent Opaloch. M.: Hans Zimmer. I.: Sharlto Copley, Dev Patel, Hugh Jackman, Sigourney Weaver. P.: Alpha Core et al. ■ Tercer film de ciència-ficció del sud-africà que presenta totes les seves constants (futur industrialitzat i decadent, binomi home-màquina o lluita de classes) i aconsegueix crear de forma excel.lent un robot encantador amb una gran corba d’aprenentatge, pel qual es barallaran diversos personatges, destacant un apartat artístic kitsch que no havíem vist anteriorment (atenció al look del vilà interpretat per Jackman) i que acabaran dotant la cinta i el realitzador de personalitats pròpies. 120m. C. 2.35:1.
CHAQUETA METÁLICA, LA (Full Metal Jacket). 1987. Regne Unit / Estats Units. D.: Stanley Kubrick. G.: Stanley Kubrick, Michael Herr, Gustav Hasford (Novel·la: Gustav Hasford). F.: Douglas Milsome. M.: Vivian Kubrick. I.: Matthew Modine, Vincent D’Onofrio, R. Lee Ermey, Adam Baldwin, Arliss Howard,Dorian Harewood, Kevyn Major Howard. P.: Warner Bros / Stanley Kubrick Productions / Natant. ■ Un grup de reclutes és humiliat i torturat pel seu instructor per poder fer front a la brutalitat que els espera a la guerra del Vietnam, però quan s’endinsin en l’infern del Vietcong trobaran a faltar l’entrenament i descobriràn que el seu govern els ha enviat a una mort segura, consolidant un relat antibel·licista potser poc profund i en certa manera esquemàtic pero formalment impecable i memorable que, curiosament, no va agradar a Sam Fuller, tot un veterà de la guerra, per considerar-la insuficientment crítica. 116m. C. 1.85:1. -/m
CHICA DANESA, LA
CHICA DESCONOCIDA, LA (La Fille Inconnue). 2016. Bèlgica. D.: Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne. G.: Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne. F.: Alain Marcoen. I.: Adèle Haenel, Jérémie Renier, Olivier Bonnaud, Olivier Gourmet. P.: Les Films du Fleuve. ■ Els veterans germans Dardenne entreguen aquesta vegada un producte més impersonal i esquemàtic sobre una poc creïble doctora que no atén una trucada de socors que esdevé en assassinat, i la culpa potser la té el gènere i to escollits, que els obliga a treballar amb les eines del drama criminal, que no dominen, i més important, els fa perdre la frescor i espontaneïtat que havien fet famoses les seves anteriors creacions. 113m. C. 1.85:1. ½
CHICA EN LA NIEBLA, LA
CHICOS DEL BARRIO, LOS (Boyz N the Hood). 1991. Estats Units. D.: John Singleton. G.: John Singleton. F.: Chuck Mills. M.: Stanley Clarke. I.: Ice Cube, Cuba Gooding Jr., Morris Chestnut, Laurence Fishburne. P.: Columbia Pictures. ■ Un dels més importants films sobre els problemes estructurals i sociològics de la població negra que van sorgir durant els 90 als Estats Units, narra la història d’un jove Cuba Gooding en el millor paper de la seva carrera, que lluita per sortir de l’infern del ghetto de Los Angeles on ha crescut, per tractar d’estudiar una carrera i no decebre al seu pare, un memorable Laurence Fishburne, tot destacant-ne un excés de realisme i falta de concessions cap als espectadors, així com una cura extrema per les motivacions dels personatges que acabarien convertint la proposta en un dels millors treballs d’un jove director negre com Singleton. 112m. C. 1.85:1. : 6,5M.$ N: 57,5M.$ (EEUU.).
i 2 nominacions als Oscar: Millor Director i Guió Original (John Singleton).
i Singleton va emprar una tècnica de direcció d’actors més pròpia del documental, no avisant de quan es filmava cada pla, tot intentant capturar l’espontaneïtat de cadascú.
i Amb aquesta pel·lícula, Singleton va superar per 2 anys a Orson Welles com a director més jove en rebre mai una nominació a l’Oscar a Millor Director, amb tan sols 24 anys, rècord que en el moment d’escriure aquestes línies encara ostenta i que hem de sumar al fet de ser també el primer director afroamericà en rebre la mencionada nominació.
i La pel·lícula més rendible de 1991 en termes d’inversió.
i El paper protagonista de Tre Styles (Cuba Gooding Jr) va ser inicialment ofert a Will Smith, que va haver de rebutjar-lo pel seu compromís amb la sèrie de TV «El Príncipe de Bel-Air».
CIEN AÑOS DE PERDÓN. 2016. Espanya / Argentina / França. D.: Daniel Calparsoro. G.: Jorge Guerricaechevarría. F.: Josu Inchaustegui. M.: Julio de la Rosa. I.: Rodrigo De la Serna, Luis Tosar, Raúl Arévalo, Patricia Vico, José Coronado. P.: Telecinco Cinema et al. ■ Competent i absorvent cinta d’atracaments a bancs que no surten com estaven planificats, en la qual destaca l’argentí De la Serna interpretant a l’atracador uruguayà i un ritme frenètic, directe a la mèdul.la desde els mateixos titols de crèdit, que malauradament s’enmaranyarà cap a la recta final quan es vulgui subratllar el discurs de corrupció política tant en voga. 96m. C. 2.35:1. : 6M.€ N: 12,1M.$
CINTA BLANCA, LA (Das weisse Band). 2009. Alemanya / Àustria / França. D.: Michael Haneke. G.: Michael Haneke. F.: Christian Berger. I.: Susanne Lothar, Ulrich Tukur, Leonard Proxauf, Burghart Klaußner,Josef Bierbichler. P.: Les Films du Losange / Wega Film / X-Filme Creative Pool. ■ +++++++++++. 144m. B/N. 1.85:1. : 12M.€ N: 19,3M.$ ½
i Dues nominacions als Oscars (Millor Pel·lícula de parla no anglesa i Millor fotografia).
CITA CON EL MIEDO (Bad Match). 2017. Estats Units / Singapur. D.: David Chirchirillo. G.: David Chirchirillo. F.: Ed Wu. I.: Jack Cutmore-Scott, Lili Simmons, Noureen DeWulf, Trent Haaga. P.: BoulderLight Pictures / MM2 Entertainment. ■ Desencertada traducció del títol d’aquest modest però lloable thriller psicològic que, a més d’apuntar una trama de girs argumentals amb certa credibilitat, enceta una esquemàtica però efectiva crítica a la conducta promiscua provocada per les aplicacions de contactes com Tinder, i com s’està destruint tant la relació de parella tradicional com la salut mental de qui transita aquests xats, fets contrastats per un servidor que els ha viscut en primera persona. 90m. C. 2.35:1.
CLEOPATRA. 1934. Estats Units. D.: Cecil B. DeMille. G.: Waldemar Young, Vincent Lawrence. F.: Victor Milner. I.: Claudette Colbert, Warren William, Henry Wilcoxon, David Niven. P.: Paramount Pictures. ■ No tan coneguda, aquesta inoblidable versió del rei del cinema èpic conté tots els ingredients que farien cèlebre al director, des de la majestuositat dels decorats i la gestió de milers d’extres involucrant escenes d’acció, fins a les notes d’humor i distensió irreverent, passant per una marcada sen(sex)sualitat en la noia dels ullassos, Claudette Colbert, que deixarà pel record seqüències tan pujades de to com la d’en Marc Antoni acariciant-la, semi nua, mentre un servent toca l’arpa en primer terme ocultant les seves intimitats i tensant l’equilibri del quadre, deixant en evidència la gosadia de DeMille per fer-li front a l’encara per implementar Codi Hays. 100m. B/N. 1.37:1. : 840.000$ N: -$
i Guanyadora de l’Oscar a Millor fotografia; 4 nominacions: Millor película, so, muntatge i ajudant de direcció.
CLIMAS, LOS (Iklimler). 2006. Turquía / França. D.: Nuri Bilge Ceylan. G.: Nuri Bilge Ceylan. F.: Gökhan Tiryaki. I.: Ebru Ceylan, Nuri Bilge Ceylan. P.: Pyramide Films et al. ■ Notable film de transició a una etapa més madura i sofisticada que, sota una estructura de 3 estacions (estiu, tardor i hivern), disseccionava el procés de ruptura d’una parella, la del mateix director y la seva dona i guionista, tot emprant una sèrie de recursos sonors i de muntatge de forma molt creativa i suggerent, apelant al nostre subconscient amb cadires buides durant 7 minuts o llargues mirades que amaguen un grapat d’emocions, i fent palesa l’absència de la primavera, és a dir, de l’amor en aquesta relació en descomposició. 101m. C. 1.85:1.
CLOWN. 2014. Estats Units. D.: Jon Watts. G.: Christopher Ford, Jon Watts. F.: Matthew Santo. M.: Matt Veligdan. I.: Andy Powers, Laura Allen, Peter Stormare. P.: Dimension Films. ■ Els germans Weinstein també són uns «clowns», doncs han desaprofitat la sucosa premissa d’un pare de família que es posa roba de pallasso maleït amb una execució pobre i una de les actrius més apàtiques que es recorden, tot i el cert aroma a sèrie B dels 80 i les pinzellades gore. 100m. C. 2.35:1. ½
COCHE POLICIAL (Cop Car). 2015. Estats Units. D.: Jon Watts. G.: Jon Watts, Christopher D. Ford. F.: Matthew J. Lloyd, Larkin Seiple. M.: Phil Mossman. I.: Garance Marillier Kevin Bacon, James Freedson-Jackson, Hays Wellford. P.: Audax Films et al. ■ Decepcionant film criminal que basa les seves apostes en girs gratuïts, una violència insustancial i un rerefons coming-of-age que mai arriba a funcionar, ja que els nens protagonistes ens importen ben poc. 88m. C. 2.39:1.
CÓDIGO 46 (Code 46). 2003. R.U. D.: Michael Winterbottom. G.: Frank Cottrell Boyce. F.: Marcel Zyskind, Alwin Kuchler. M.: David Holmes. I.: Tim Robbins, Samantha Morton. P.: United Artists. ■ Atractiu sci-fi romàntic que, amb un pressupost reduït, cimenta un futur molt creïble (i pessimista), aconseguint narrar de forma elegant i emocionant una història de personatges ultra controlats que decideixen saltar-se les regles per sentir-se lliures i estimats, encara que sigui de forma fugaç. 93m. C. 2.35:1.
COLD WAR. 2018. Polònia / Regne Unit / França. D.: Pawel Pawlikowski. G.: Pawel Pawlikowski, Janusz Glowacki. F.: Lukasz Zal. I.: Joanna Kulig, Tomasz Kot, Agata Kulesza, Borys Szyc, Cédric Kahn. P.: MK2 Productions / Apocalypso Pictures / Film4 Productions / Opus Film / Protagonist / BFI Film Fund. ■ Pawlikowski construeix una veritable història d’amor impossibilitat per la maquinària alienant i destructora de l’Estalinisme de la postguerra, un periple que acostarà i allunyarà als protagonistes, membres d’una companyia de dansa, que s’enamoraran a Polònia, i es retrobaran tant a la freda i decadent Berlín, la florent i lluminosa Itàlia o el París més bohemi, conformant una obra elegant i bellíssima sobre la perseverança de l’amor davant les adversitats que, no obstant això, no arribarà a l’excel·lència de l’anterior obra del director, «Ida» (2013). 89m. B/N. 1.37:1. : 4,3M.€ N: 19,4M.$
COLOMBIANA. 2011. França. D.: Olivier Megaton. G.: Luc Besson, Robert Mark Kamen. F.: Romain Lacourbas. M.: Nathaniel Mechaly. I.: Zoe Saldana, Amandla Stenberg, Lennie James, Michael Vartan, Callum Blue,Jordi Mollà. P.: Canal+ et al. ■ Pel·lícula fallida que, tot precedint l’eclosió feminista a Hollywood, i amb un Besson obsessionat per repetir l’èxit de «Nikita», presenta a una Zoe Saldana marcada per l’assassinat dels seus pares a Bogotà durant la seva infància, fet que la porta a una espiral de violència que la converteix en una assassina implacable, empresa que el director no porta enlloc que ens sorprengui, més enllà de l’inqüestionable encant de la seva antiheroïna. 108m. (112m.). C. 2.39:1.
CÓMO DESHACERTE DE TU JEFE (Set It Up). 2018. Estats Units. D.: Claire Scanlon. G.: Katie Silberman. F.: Matthew Clark. M.: Laura Karpman. I.: Zoey Deutch, Glen Powell, Lucy Liu, Taye Diggs. P.: Treehouse Pictures / Netflix. ■ Comèdia romàntica tant kitsch com ingènua que narra la rebuscada premissa d’un secretari i una secretària que pacten emparellar als seus respectius caps creient que així disposaran d’un respir laboral, tot movent-se entre el ridícul i l’excés de sucre, confirmant, malgrat això, el carisma i bellesa d’una actriu celluda com Zoey Deutch, única atracció de la funció. 105m. C. 2.35:1. ½
COMRADES: ALMOST A LOVE STORY (Tian Mi Mi). 1996. Hong Kong. D.: Peter Chan. G.: Ivy Ho. F.: Jingle Ma. M.: Jun Fun Chiu, Tsang-Hei Chiu. I.: Leon Lai, Maggie Cheung, Eric Tsang, Christopher Doyle. P.: Golden Harvest Company. ■ ++++++ +++ +++++ ++++ ++++ +++ +++ +++ ++++ ++++ ++++++++++ +++ +++++ ++++ ++++ +++ +++ +++ ++++ ++++ ++++. 118m. C. 1.85:1. ½
¿CONOCES A JOE BLACK? (Meet Joe Black). 1998. Estats Units. D.: Martin Brest. G.: Bo Goldman et al. (Obra: Alberto Casella). F.: Emmanuel Lubezki. M.: Thomas Newman. I.: Brad Pitt, Anthony Hopkins, Claire Forlani, Jake Weber, Marcia Gay Harden. P.: Universal Pictures / City Light Films. ■ Extrany i infravalorat drama romàntic sobre la reencarnació i el llegat d’un home (Hopkins) que és cridat per la mort abans d’hora i que, tot i que ens deixarà un gir inicial dels que marquen època, s’anirà dissolent gradualment entre reflexions filosòfiques no del tot encertades i una trama que desembocarà en un desenllaç màgic a la par que incongruent, destacant a un Brad Pitt encarnant la Mort en persona, en una elecció de càsting tant ridícula com atractiva. 178m. (129m. TV). C. 1.85:1.
CONQUISTA DEL OESTE, LA (How the West Was Won). 1962. Estats Units. D.: Henry Hathaway, John Ford, George Marshall, Richard Thorpe. G.: James R. Webb. F.: Milton Krasner, William Daniels, Charles Lang Jr., Joseph La Shelle. M.: Thomas Newman. I.: Carroll Baker, James Stewart, Debbie Reynolds, Gregory Peck, George Peppard, John Wayne, Henry Fonda, Richard Widmark, Eli Wallach, Lee J. Cobb, Karl Malden, Walter Brennan, Spencer Tracy, Harry Dean Stanton, Lee Van Cleef. P.: Metro-Goldwyn-Mayer / Cinerama Productions Corp. ■ Dividida en 5 capítols (The River, The Plains i The Outlaws, dirigits per Henry Hathaway, The Civil War, per John Ford i The Railroad, a càrrec de George Marshall), que narren la història de la família Prescott a través dels anys aquest western de magnes dimensions, fulgurant banda sonora i un repartiment de luxe on destaquen Debbie Reynolds, George Peppard i a Richard Widmark, va aprofitar com cap altra pel·lícula l’experimental procés del Cinerama, donant com a resultat seqüències tan inoblidables com la dels ràpids riu avall, l’atac dels indis Cheyene o l’estampida de búfals, experiència que en pantalla gran i en format blu-ray resulta d’allò més captivadora, malgrat l’irregular guió d’en Webb que es va emportar un dels 3 Oscar que hauria d’haver caigut en mans dels quatre directors de fotografia que, malauradament, aquell any competien amb una obra mestra com «Cleopatra», de Joseph L. Mankiewicz. 164m. C. 2.89:1 (Cinerama). : 15M.$ N: 50M.$ mmm/mmmmmmmm
CON LA MUERTE EN LOS TALONES (North by Northwest). 1959. Estats Units. D.: Alfred Hitchcock. G.: Ernest Lehman. F.: Robert Burks. M.: Bernard Herrmann. I.: Cary Grant, Eva Marie Saint, James Mason, Martin Landau, Leo G. Carroll. P.: Metro-Goldwyn-Mayer. ■ Un dels millors films del mestre, clar exponent de les seves capacitats per narrar amb imatges, una genialitat que oculta la seva enorme cartera de premisses i situacions absurdes sota un constant moviment, que tot adoptant el cicle de l’heroi i el format de thriller d’espies ben impregnat de comèdia (referent per tot el James Bond posterior), ens portarà de visita pels espais més diversos del nord-est americà, deixant pel camí dues seqüències tant mítiques com extraordinàries en el seu muntatge, com són la persecució d’una avioneta fumigadora i el clímax dalt del Mont Rushmore. 136m. C. 1.85:1. : 3,1M.$ N: 22,2M.$ ½
CONSPIRACIÓN DE SILENCIO (Bad Day at Black Rock). 1955. Estats Units. D.: John Sturges. G.: Millard Kaufman. F.: William C. Mellor. M.: André Previn. I.: Spencer Tracy, Robert Ryan, Lee Marvin, Anne Francis, Dean Jagger, Ernest Borgnine, Walter Brennan. P.: Metro-Goldwyn-Mayer. ■ Una obra avançada al seu temps en la seva denúncia del racisme ianqui, en l’estètica i posada en escena de western sense ser-ho, en la violència i perfecció dels seus llampecs esporàdics de brutal acció (atenció a la seqüència de crèdits inicials, a la persecució en cotxe, al moment karateka o al clímax censurat al Regne Unit), així com en la mirada a un teatre filmat més modern, de carrer, que malauradament no arriba a ser una obra mestra per culpa de la direcció, de vegades, plana i mancada de solucions visuals que Sturges imprimeix a les llargues escenes d’interessantíssim diàleg que, paradoxalment, converteixen un film de 80 minuts en un de 100. 81m. C. 2.55:1. : 1,27M.$ N: 3,78M.$
CONVERSACION, LA (The Conversation). 1974. Estats Units. D.: Francis Ford Coppola. G.: Francis Ford Coppola. F.: Bill Butler. M.: David Shire. I.: Gene Hackman, John Cazale, Allen Garfield, Cindy Williams, Robert Duvall, Harrison Ford. P.: American Zoetrope / The Coppola Company / Paramount Pictures. ■ Excepcional pel·lícula sorgida a partir de l’impacte que va generar el «Blow-Up» d’Antonioni en Coppola, que esdevé no només un estudi psicològic sobre la soledat i les seves conseqüències -paranoia inclosa- sinó també una reflexió sobre el paper del so en les nostres vides, sobre el poder de la informació personal en la societat moderna, anticipant-se a l’era de les xarxes socials i, per acabar-ho d’adobar, una lliçó mestra sobre muntatge tant precisa com minimalista de la mà del mestre Walter Murch, que abocant tot el seu talent en la figura del torturat i solitari detectiu privat que cerca la redempció en el seu saxòfon, acabaria convertint la cinta en una de les millors dels setanta, malgrat que les dues «El Padrino» l’eclipsessin més del desitjable. 113m. C. 1.85:1. : 1,6M.$ N: 4,4M.$ ½
i Palma d’Or a Cannes; 3 nominacions als Oscar: Millor Pel·lícula, So i Guió Original.
CORAZONES DE HIERRO (Casualties of War). 1989. Estats Units. D.: Brian De Palma. G.: David Rabe. F.: Stephen H. Burum. M.: Ennio Morricone. I.: Michael J. Fox, Sean Penn, John Leguizamo, John C. Reilly, Thuy Thu Le, Ving Rhames. P.: Columbia Pictures. ■ Un més que interessant drama de guerra amb homenatges a «Apocalypse now» (ventilador) o a «El Cazador» (bofetades) que s’adscriu a l’onada autocrítica entorn dels horrors de la guerra del Vietnam des de la dimensió més íntima i psicologista en la trama del grup de soldats que violen a una vietnamita davant l’oposició (i impotència) d’un sorprenent J. Fox, destacant-ne també la forta personalitat de la banda sonora de Morricone i un virtuós pla seqüència circular d’un interrogatori que malauradament no es va incloure en el muntatge final, i que hagués ajudat a identificar millor una obra que no acaba de portar el segell De Palma. 113m. (119M.). C. 2.39:1. : 22,5M.$ N: 18,6M.$ (EEUU). ½
CORREDOR DEL LABERINTO, EL (The Maze Runner). 2014. Estats Units / Regne Unit. D.: Wes Ball. G.: James Dashner, Noah Oppenheim (Novel·la: James Dashner). F.: Enrique Chediak. M.: John Paesano. I.: Dylan O’Brien, Thomas Brodie-Sangster, Kaya Scodelario, Will Poulter,Ki Hong Lee, Blake Cooper, Aml Ameen, Jacob Latimore. P.: 20th Century Fox / Gotham Group. ■ La història d’uns joves tancats a un laberint on se’ls sotmetrà a diverses i originals proves, algunes involucrant bèsties impossibles, per seleccionar-ne aquells amb una condició especial amagarà un secret que els guionistes es guardaràn per les següents pel·lícules, doncs el principal objectiu de la primera entrega de la trilogia serà el de sorprendre i fidelitzar al mateix fandom de sagues com «Crepúsculo». 113m. C. 2.39:1.
CORREDOR DEL LABERINTO, EL: LAS PRUEBAS (Maze Runner: The Scorch Trials). 2015. Estats Units. D.: Wes Ball. G.: T.S. Nowlin (Novel·la: James Dashner). F.: Gyula Pados. M.: John Paesano. I.: Dylan O’Brien, Thomas Brodie-Sangster, Kaya Scodelario, Ki Hong Lee, Giancarlo Esposito, Aidan Gillen, Patricia Clarkson, Rosa Salazar, Barry Pepper. P.: 20th Century Fox / Gotham Group / TSG Entertainment / Temple Hill Entertainment. ■ Aquesta segona entrega perd el component sorpresa i, ja fora del laberint, s’allunya de l’esperit de la novel·la tot i donar moltes pistes sobre el que succeeix a l’exterior i el per què els metges capitanejats per la doctora Cruel tenen tant interés en els nanos per, al mateix temps, deixar-les totes obertes. 131m. C. 2.39:1. ½
CORREDOR DEL LABERINTO, EL: LA CURA MORTAL (Maze Runner: The Death Cure). 2018. EUA. D.: Wes Ball. G.: T.S. Nowlin (Novel·la: James Dashner). F.: Gyula Pados. M.: John Paesano. I.: Dylan O’Brien, Ki Hong Lee, Kaya Scodelario, Thomas Brodie-Sangster, Dexter Darden, Rosa Salazar, Giancarlo Esposito, Patricia Clarkson, Aidan Gillen, Barry Pepper. P.: Gotham Group / Temple Hill / 20th Century-Fox Film Corporation. ■ El tancament de la trilogia, certament oblidable, perd definitivament tota l’essència de l’original, on no veiem més que una aranya mutant gegant i ni rastre del laberint del títol, virant cap al blockbuster d’acció pura i dura, això si, amb seqüències d’acció competents, consolidant un cert rerefons social que ens recorda a «Els Jocs de la Fam», tancant tots els interrogants oberts i, cosa meritòria, construïnt intel·ligentment una història que l’espectadora aliena, aquella que no ha vist les altres dues, entendrà en bona mesura però que decepcionarà irremediablement als fans de la primera. 141m. C. 2.39:1. ½
CORTINA RASGADA (Torn curtain). 1966. EUA. D.: Alfred Hitchcock. G.: Brian Moore. F.: John F. Warren. M.: John Addison. I.: Paul Newman, Julie Andrews, Lila Kedrova, Hansjoerg Felmy. P.: Universal Pictures. ■ Una de les cintes més irregulars i accidentades de l’etapa americana de Hitchcock, amb el trist final de la seva relació amb Hermann per les pressions de l’estudi o les dificultats per dirigir a un intèrpret del Mètode (Actor’s Studio) com Newman, que al mateix temps no acaba de tenir gaire feeling amb l’Andrews durant el llarg viatge que el portarà en missió d’espionatge a l’Alemanya comunista, i que també farà palès un ritme prolix, tot i amagar extraordinàries seqüències com la de l’assassinat d’un espia amb la porta d’un forn. 128m. C. 1.85:1.
i Cameo d’en Hitchcock: minut 8, assegut al lobby de l’hotel amb un nen als genolls.
CREED. LA LEYENDA DE ROCKY (Creed). 2015. Estats Units. D.: Ryan Coogler. G.: Ryan Coogler, Aaron Covington. F.: Maryse Alberti. M.: Ludwig Göransson. I.: Michael B. Jordan, Sylvester Stallone, Tessa Thompson, Phylicia Rashad. P.: Metro-Goldwyn-Mayer (MGM) / Warner Bros. ■ L’entrega definitiva de la saga, la més rodona, potser no assoleix les altes cotes de carisma que desprèn l’original, però genera una veritable atracció cap a l’ànima mater que sosté bona part de la proposta, un demacrat (i inflat) Stallone, que provoca la suficient empatia amb un molt ben aprofitat Jordan, destacant, tot s’ha de dir, certes proeses de càmera com la del pla seqüència de la primera de les dues lluites que porten al jove a l’estrellat. 133m. C. : 35M.$ N: 173,5M. $ 2.39:1. ½
CREEP. 2004. Regne Unit/Alemanya. D.: Christopher Smith. G.: Christopher Smith. F.: Danny Cohen. M.: The Insects. I.: Franka Potente, Vas Blackwood, Ken Campbell, Sean Harris. P.: UK Film Council. ■ La célebre Lola (Potente) corre pels túnels del metro britànic escapant d’una angoixant criatura en aquesta fosca i trepidant cinta d’horror de sèrie B que suggereix més que no pas ensenya. 85m. C. 2.35:1.
CREEP. 2014. Estats Units. D.: Patrick Brice. G.: Patrick Brice, Mark Duplass. I.: Mark Duplass, Patrick Brice. P.: Blumhouse Productions / Duplass Brothers Productions. ■ Film de baix pressupost que, a traves de la capacitat manipuladora del sempre interessant Duplass, aquí com a pertorbat mental, aconsegueix jugar amb la nostra psyche. 77m. C. 1.78:1. ½
CREEP 2. 2017. Estats Units. D.: Patrick Brice. G.: Patrick Brice, Mark Duplass. F.: Patrick Brice, Desiree Akhavan. M.: Julian Wass. I.: Mark Duplass, Desiree Akhavan. P.: Blumhouse Productions / Duplass Brothers Productions. ■ Extranya continuació que parla sobre les ànsies de visibilitat en el món digitalitzat, sobre l’art de deixar una imprompta en la gent, i sobre la distància que separa l’entrevistadora de l’entrevistat, tot en clau Found Footage, amb només 2 actors (magnètica Desiree Akhavan) i un mal rotllo que eleva la cinta de pressupost ridícul per sobre del cinema d’horror coetani. 78m. C. 1.78:1. ½
CREPÚSCULO DE LOS DIOSES, EL (Sunset Boulevard). 1950. EUA. D.: Billy Wilder. G.: Charles Brackett, Billy Wilder. F.: John F. Seitz. M.: Franz Waxman. I.: William Holden, Gloria Swanson, Erich von Stroheim, Nancy Olson. P.: Paramount Pictures. ■ L’obra mestra d’en Billy Wilder suporta intacta el pas del temps, en la ja famosa història del guionista de tres al quart que, fugint d’uns prestamistes, acaba en les xarxes de l’antiga diva del cinema mut Norma Desmond i l’enretirat director Max Von Mayerling (magistrals Gloria Swanson i Erich von Stroheim) per dissenyar un aparador neogòtic per on passaràn antics mites de la indústria (Buster Keaton) i directors de renom en actiu (Cecile B. DeMille), desembocant en un dels finals més màgics i colpidors de la història del cinema. 110m. (104m.). B/N. 1.37:1. : 1,75M.$ N: 5,3M.$
i Guanyadora de 3 OSCAR: Millor Guió, Direcció d’Art en B/N i Música / 8 Nominacions: Actor Protagonista (Holden), Actriu Protagonista (Swanson), Actor Secundari (Stroheim), Actriu Secundària (Olson), Director, Fotografia en B/N, Muntatge i Pel·lícula.
i És ben coneguda la broma del Wilder més juganer, que a l’escena del petó entre Holden i Olson, va continuar filmant tot i que ja tenia la presa desitjada, i el petó es va perllongar fins que la dona de l’actor, l’actriu Brenda Marshall, va ordenar tallar, escandalitzada.
i Montgomery Clift no va acceptar el paper de Joe Gillis perquè, d’igual manera que al film, es trobava en una relació sentimental amb una actriu, Libby Holman, molt més gran que ell, i temia que els paral·lelismes esdevinguessin carn de premsa groga.
i A diferència del seu personatge, Gloria Swanson va acceptar i entendre el fet que la Indústria la rebutgés amb l’aparició del cinema sonor, i es va mudar a Nova York per treballar a la ràdio i TV.
i Tal com recull Ed Sikov al seu llibre “On Sunset Boulevard: The Lifes and Times of Billy Wilder”, en una festa de mitjans dels 90, amb la presència de la Primera Dama Nancy Reagan, una senyora li va preguntar a Wilder pel significat de l’escena del mico, i aquest va respondre, amb la seva característica ambigüitat moral: “Que no ho entens, que abans que Joe Gillis arribés, Norma desmond es cardava el mico?”.
CRIATURAS CELESTIALES (Heavenly Creatures). 1994. Nova Zelanda / Estats Units / Alemanya. D.: Peter Jackson. G.: Fran Walsh, Peter Jackson. F.: Alun Bollinger. M.: Peter Dasent. I.: Kate Winslet, Melanie Lynskey, Sarah Peirse, Diana Kent, Clive Merrison. P.: Miramax / Wingnut Films / New Zealand Film Commission. ■ Film inspirat en fet verídics que va catapultar la carrera del futur director de les trilogies del Senyor dels Anyells i El Hòbbit, així com la d’una incommensurable Kate Winslet, tota una rara avis sobre els rites de passage de dues íntimes i incompreses adolescents que, en els seus infructuosos esforços per escapar d’una educació repressora, o qui sap si del descobriment de les seves autèntiques orientacions sexuals, confeccionen un univers fantàstic, el metafòric quart món, on hi ha cabuda per Sants de fang, el «repugnant» Orson Welles o les clavegueres de «El Tercer Hombre» (1949), tot desembocant en un desenllaç tant polèmic com memorable. 99m. (108m.). C. 2.35:1. : 5M.$ N: 5,4M.$
i Nominada a l’Oscar al Millor Guió (Fran Walsh, Peter Jackson).
CRIMEN FERPECTO. 2004. Espanya. D.: Álex de la Iglesia. G.: Álex de la Iglesia, Jorge Guerricaechevarría. F.: José L. Moreno. M.: Roque Baños. I.: Guillermo Toledo, Mónica Cervera, Luis Varela, Enrique Villén, Fernando Tejero, Kira Miró. P.: Pánico Films / Sogecine. ■ Divertida i mordaç comèdia negra plena d’homenatges al cinema psycho-killer que elabora un cant a la lletjor i que narra l’infern que patirà un jove Casanova de discutibles valors quan la noia més lletja del centre comercial on treballa s’obsessioni amb ell i frustri els seus maquiavèlics plans per ascendir en la companyia. 105m. C. 2.35:1. ½
CRIMEN PERFECTO (Dial M for Murder). 1954. Estats Units. D.: Alfred Hitchcock. G.: Frederick Knott (Teatre: Frederick Knott). F.: Robert Burks. M.: Dimitri Tiomkin. I.: Grace Kelly, Ray Milland, Robert Cummings, John Williams. P.: Warner Bros. ■ Un dels treballs més sofisticats d’en Hitchcock en la generació de suspens amb un limitadíssim espai, tot superant plantejaments com el de «Naufragos» (1944) i «La Soga» (1948), aquesta complexa filigrana de càmera, alternança de punts de vista i artefacte d’identificació amb personatges tan vils com l’home que vol assassinar la seva dona per cobrar l’herència (fascinant Milland en la millor interpretació de la seva carrera) aconsegueix abstreure’ns de l’espai i el temps fins a un quasi matemàtic desenllaç amb la intervenció d’un dels secundaris favorits del mestre, en John Williams, en un conjunt al qual, si li sumem l’alta definició i el 3D en què fou filmat, ens deixarà doblement captivats/des. 105m. C (3D). : 1,4M.$ N: 13M. $ 1.66:1. ½
i Cameo d’en Hitchcock: al minut 13, en la fotografia dels companys d’universitat.
i Per filmar el pla detall de la mà marcant els números del telèfon que obre el film, donades les difictultats d’abordar-lo en 3D, el mestre va encarregar fabricar una mà gegant de fusta i una gran roda numèrica per fer creïble l’efecte.
CROWS ZERO (Kurôzu zero). 2007. Japó. D.: Takashi Miike. G.: Shogo Muto (Manga: Hiroshi Takahashi). F.: Takumi Furuya. M.: Naoki Otsubo. I.: Shun Oguri, Takayuki Yamada, Kyôsuke Yabe, Sosuke Takaoka, Meisa Kuroki. P.: Toho Company et al. ■ Un Miike en plena forma aconsegueix fusionar cinema d’instituts i film de yakuzes en aquesta irreverent i desficiada peça aparentment anarquista que, en el si de l’institut de Suzuran, on es fa de tot menys estudiar, una sèrie d’alumnes amb fracàs escolar lluitaran fins al final per aconseguir dominar el centre, com si es tractés d’un torneig d’arts marcials. 130m. C. 1.85:1. : -$ N: 21,8M.$ ½
CRUDO (Grave). 2016. França. D.: Julia Ducournau. G.: Julia Ducournau. F.: Ruben Impens. M.: Jim Williams. I.: Garance Marillier, Ella Rumpf, Rabah Nait Oufella. P.: Petit Film et al. ■ Drama d’horror de culte que tracta el tema del canibalisme de forma intimista, sensible i fins i tot malsana, on la cruesa i poesia visuals recorden a «Trouble every Day«, paradoxalment, dirigida també per una dona. 98m. C. 2.35:1.
CUANDO UN HOMBRE AMA A UNA MUJER (When a Man Loves a Woman). 1994. Estats Units. D.: Luis Mandoki. G.: Ronald Bass, Al Franken. F.: Lajos Koltai. M.: Zbigniew Preisner. I.: Meg Ryan, Andy García, Ellen Burstyn, Lauren Tom, Philip Seymour Hoffman. P.: Touchstone Pictures. ■ Interessant aproximació psicològica als factors que condicionen la convicència amb una dona alohòlica que té el seu principal atractiu en el conflicte del personatge competentment encarnat per un contingut Andy García, l’aviador que pretén tenir sempre controlada la situació, però que no encerta en l’elecció de càsting d’una actriu tan limitada com Meg Ryan i erra cobrint-ho tot d’un melodrama de baixa estofa i llàgrima fàcil que, sumat a l’excessiva duració, releguen la cinta a un territori comú i insubstancial del cinema coetani de Hollywood. 126m. C. 1.85:1. : -$ N: 50M.$ (EEUU.).
i El títol original del film era «Significant Other».
i La pel·lícula està basada en 10 pàgines de notes escrites per Orson Welles.
CUATRO HERMANOS (Four Brothers). 2005. Estats Units. D.: John Singleton. G.: David Elliot, Paul Lovett. F.: Peter Menzie Jr. M.: Ed Shearmur, David Arnold. I.: Mark Wahlberg, Tyrese Gibson, Terrence Howard, Chiwetel Ejiofor. P.: Paramount. ■ Interessant i amè thriller d’acció que narra el retrobament entre 4 germans que han de dur a terme una venjança per l’assassinat de la seva mare adoptiva, i que potencia la ja trillada dimensió criminal de barri amanida per un desenfadat to d’humor i una creixent inversemblança, factors que el converteixen en un producte directe, efectiu i sense gaires pretensions, malgrat la seva excessiva duració. 109m. C. 2.35:1.
CUATRO VIDAS (The Air I Breathe). 2007. Estats Units / Mèxic. D.: Jieho Lee. G.: Jieho Lee, Bob DeRosa. F.: Walt Lloyd. M.: Marcelo Zarvos. I.: Kevin Bacon, Julie Delpy, Brendan Fraser, Andy Garcia, Sarah Michelle Gellar, Clark Gregg, Emile Hirsch, Forest Whitaker. P.: THINKFilm / Nala Films. ■ Drama coral amb pretensions filosòfiques d’origens xineses, traduïnt emocions com la felicitat, la passió, l’amor o la tristesa en quatre personatges centrals molt mal definits i amb una trajectoria plena de coincidències que, si bé ens faràn passar una bona estona, també posaràn a prova la suspensió de la credibilitat de part de l’audiència, a més de l’animadversió pels tics nerviosos d’en Whitaker o la ratificació d’en Fraser com a actor nefast. 95m. C. 2.35:1.
CUENTO DE LA CRIADA, EL (The Handmaid’s Tale). 2017-2018. Estats Units. D.: Reed Morano et al. G.: Bruce Miller (Novel·la: Margaret Atwood. F.: Colin Watkinson. M.: Adam Taylor. I.: Elisabeth Moss, Yvonne Strahovski, Joseph Fiennes. P.: MGM Television ■ Malgrat uns canvis contraproduents en el punt de vista al llarg de la primera Temporada (que s’agreujaran a la inferior 2ª), es tracta d’una molt notable adaptació de la novel·la de Margaret Atwood que planteja un món distòpic on, després d’una epidèmia que deixa a la majoria de dones estèrils, una despietada secta s’apodera dels EEUU per utilitzar a les poques fèmines que encara poden tenir fills com a fàbriques de nadons per als líders del moviment, deixant pel camí moments de veritable poesia audiovisual. 60m. (2T – 23ep.) C. 2.0:1.
CUENTOS DE HALLOWEEN (Tangerines). 2013. Estònia. D.: Peter Berg. G.: Matthew Sand, Matthew Carnahan. F.: Enrique Chediak. M.: Steve Jablonsky. I.: Mark Wahlberg, Kurt Russell, Kate Hudson, John Malkovich, Dylan O’Brien. P.: Summit Entertainment / Participant Media / di Bonaventura Pictures. ■ ++++++++++. 107m. C. 2.35:1. : 110M.$ N: 118,2M.$ ½
CUIDADO CON LOS EXTRAÑOS (Better Watch Out). 2016. Australia / Estats Units. D.: Chris Peckover. G.: Zack Kahn, Chris Peckover. F.: Carl Robertson. M.: Brian Cachia. I.: Olivia DeJonge, Levi Miller, Ed Oxenbould, Virginia Madsen, Patrick Warburton. P.: Storm Vision Entertainment / Best Medicine Productions. ■ Enginyosa i malparida reformulació australiana de «Sólo en casa» en clau sàdica i totalment carent d’escrúpols que aconsegueix fer-nos patir d’allò més en la història de l’adolescent que maltracta física i emocionalment a la seva cangur en la nit de Nadal, i que es revelarà com una de les Home Invasion més divertides dels últims anys, amb un atractiu repertori d’estris domèstics sàbiament emprats per gestionar l’interés en una localització única. 89m. C. 2.35:1. ½
CURA DEL BIENESTAR, LA (A Cure for Wellness). 2016. Estats Units. D.: Gore Verbinski. G.: Jon Justin Haythe, Gore Verbinski. F.: Bojan Bazelli. M.: Benjamin Wallfisch. I.: Dane DeHaan, Jason Isaacs, Mia Goth. P.: Regency Enterprises et al. ■ Verbinski torna a demostrar la seva habilitat com a creador d’imatges punyents i atmosferes inquietants (amb un sempre agraït ús del 1.66:1) però estira en excés el metratge del jove que investiga la desaparició d’un directiu de la seva empresa en una residència oculta entre els Alps suïssos, sense tenir la capacitat de materialitzar un discurs original sobre l’estrès humà en el món globalitzat. 146m. C. 1.66:1.