F

FAMILIA SAVAGES, LA (The Savages). 2007. Estats Units. D.: Tamara Jenkins. G.: Tamara Jenkins. F.: W. Mott Hupfel III. M.: Stephen Trask. I.: Philip Seymour Hoffman, Laura Linney, Philip Bosco, Peter Friedman. P.: Fox Searchlight Pictures. ■ Al morir la parella d’un ancià amb demència senil, els fills se n’hauràn de fer càrrec, malgrat les seves depriments vides (els dos són aspirants a dramaturgs) i la freda relació que els ha separat d’un progenitor que els pegava de petits, excusa que Jenkins empra per parlar-nos del gran esforç que suposa ser persones decents en el dia a dia, en una història molt en la linia del, en aquest cas, productor Alexander Payne, amb una capacitat lloable per colpir-nos amb un somriure als llavis. 114m. C. 1.85:1.  ˜˜˜½

FANTASMA DE LA ÓPERA, EL (Phantom Of The Opera). 1943. Estats Units. D.: Arthur Lubin. G.: Samuel Hoffenstein, Eric Taylor (Novel·la: Gaston Leroux). F.: W. Howard Greene, Hal Mohr. M.: Edward Ward. I.: Nelson Eddy, Susanna Foster, Claude Rains, Edgar Barrier, Leo Carrillo. P.: Universal Pictures. ■ El clàssic de la Universal, gairebé 20 anys després de la versió muda protagonitzada per en Lon Chaney, llueix millor que mai amb un technicolor que es va emportar l’Oscar (juntament amb la direcció d’Art), i ens llega unes divertides notes d’humor i un ja mític Claude Rains com l’esgarrifòs assassí de la careta obsessionat amb una de les sopranos, dirigit tot plegat amb certa falta de ritme però amb un encant inqüestionable. 92m. C. 1.37:1.   ˜˜˜˜

FARGO (Tangerines). 2013. Estònia. D.: Peter Berg. G.: Matthew Sand, Matthew Carnahan. F.: Enrique Chediak. M.: Steve Jablonsky. I.: Mark Wahlberg, Kurt Russell, Kate Hudson, John Malkovich, Dylan O’Brien. P.: Summit Entertainment / Participant Media / di Bonaventura Pictures. ■ ++++++++++. 107m. C. 2.35:1. ‘: 110M.$ N: 118,2M.$ ˜˜˜½

FARGO I (Fargo: TV Series). 2014. Estats Units. (SÈRIE TV).

FARGO II (Fargo: Year Two). 2015. Estats Units. (SÈRIE TV).

FARGO III (Fargo: Year Three). 2017. Estats Units. (SÈRIE TV).

FASCINACIÓN (Obsession). 1976. Estats Units. D.: Brian De Palma. G.: Paul Schrader (Història: Brian de Palma, Paul Schrader). F.: Vilmos Zsigmond. M.: Bernard Herrmann. I.: Jessica Rothe Cliff Robertson, Geneviève Bujold, John Lithgow, Sylvia Williams, Wanda Blackman,Patrick McNamara. P.: Columbia Pictures. ■ En una de les seves més infravalorades cintes, De Palma va recrear una fantasia freudiana amb clars elements hichcockians (començant per la brillant partitura d’en Herrmann  mesos abans de morir) sobre un home de negocis que se sent culpable per la mort de la seva esposa i la seva filla en un segrest frustrat, per acabar enamorant-se, anys més tard, d’una italiana que és la viva imatge de la seva difunta dona, precipitant-nos a un cúmul de casualitats i incongruències de guió que molts crítics i espectadors no van voler perdonar, i a una mena de remake de «Vértigo» que el mateix Alfred Hitchcock va defenestrar. 98m. C. 2.39:1. ˜˜˜½  101 paraules

FAVORITA, LA (The Favourite). 2018. Irlanda / Regne Unit / EUA. D.: Yorgos Lanthimos. G.: Deborah Davis, Tony McNamara. F.: Robbie Ryan. I.: Olivia Colman, Emma Stone, Rachel Weisz, Nicholas Hoult, Joe Alwyn. P.: Element Pictures / Scarlet Films / Film4 Productions / Waypoint Entertainment. ■ Film ambientat en l’Anglaterra del segle XVIII governada per la Reina Anne, que ofereix una deliciosa reconstrucció artística-històrica amb un barroquisme fascinant, tot banyat de llum natural, al qual ens transportarà el trio protagonista en una trama sobre el sexe com a element de submissió i poder, tema ja recurrent del cineasta, en la que destacarà una brillant Olivia Colman i on el director grec flirtejarà, en aquest cas, amb una posada en escena kubrickiana reminiscent de “Barry Lyndon” (1975), però que perdrà l’ocasió de respectar els codis d’interpretació patètica i insensible que el van fer cèlebre, decebent, per tant, a qui esperava una obra marca de la casa, però fascinant a la resta del públic, tot i el cert declivi i reiteració argumental de la segona meitat del metratge, i el cada cop més alarmant encimbellament d’una actriu tan sobrevalorada i insofrible com Emma Stone. 119m. C. 1.85:1. ˜˜˜½ 

i ++++++++++.

FELIZ DÍA DE TU MUERTE (Happy Death Day). 2017. Estats Units. D.: Christopher Landon. G.: Christopher Landon, Scott Lobdell. F.: Toby Oliver. M.: Bear McCreary. I.: Jessica Rothe, Israel Broussard, Ruby Modine. P.: Blumhouse Productions / Digital Riot Media. ■ Enèsima autoparòdia del Slasher que agafa prestada l’idea de «Atrapado en el tiempo» amb una noia repulsiva que reviu en forma de bucle temporal el mateix dia en què és assassinada de formes diferents i que, malgrat pugui fer gràcia a un públic ampli, insulta als fans del gènere no mostrant res i convertint-ho tot plegat en un monòton i ridícul slapstick d’horror. 96m. C. 2.35:1. ˜½

FELIZ DÍA DE TU MUERTE 2 (Happy Death Day). 2017. Estats Units. D.: Christopher Landon. G.: Christopher Landon, Scott Lobdell. F.: Toby Oliver. M.: Bear McCreary. I.: Jessica Rothe, Israel Broussard, Ruby Modine. P.: Blumhouse Productions / Digital Riot Media. ■ ++++++ +++++ +++. 96m. C. 2.35:1. ˜½

FENCES.  2016. Estats Units. D.: Denzel Washington. G.: August Wilson (Obra: August Wilson). F.: Charlotte Bruus Christensen. M.: Marcelo Zarvos. I.: Denzel Washington, Viola Davis, Stephen Henderson, Jovan Adepo,Mykelti Williamson. P.: Paramount Pictures / Scott Rudin Productions. ■ ++++ ++++++ ++++ +++++ ++++ ++++ +++ +++++ ++++++ ++++ ++ +++++ . 139m. C. 2.39:1. ˜˜˜

FIEL, EL (Le fidèle). 2017. Bèlgica. D.: Michaël R. Roskam. G.: Thomas Bidegain, Noé Debré, Michaël R. Roskam. F.: Nicolas Karakatsanis. M.: Raf Keunen. I.: Matthias Schoenaerts, Adèle Exarchopoulos, Sam Louwyck, Stefaan Degand. P.: Savage Film et al. ■ Després de les notables «Bullhead» i «La Entrega», Roskam torna al melodrama criminal fosc i contundent per parlar-nos d’una relació (fidel) d’amor a través dels anys que es veurà truncada pel cúmul de desgràcies que pateix el protagonista (atracador de bancs) i la seva enamorada xicota (pilot de carreres), gir que la crítica no va voler perdonar, obviant el magnífic i hipnòtic pla final de 2 minuts que, malauradament, hauria convertit la cinta en una obra mestra si el belga haguès sabut filmar el conjunt amb la ràbia i desaforament del seu primer film o si com a mínim s’haguès revisat la filmografia d’en Jacques Audiard. 130m. C. 2.39:1. ˜˜˜

FLASH-BACK (EL APARTAMENTO) (L’appartement). 1996. França. D.: Gilles Mimouni. G.: Gilles Mimouni. F.: Thierry Arbogast. M.: Peter Chase. I.: Vincent Cassel, Monica Bellucci, Romane Bohringer, Jean-Philippe Ecoffey. P.: Mate Production et al. ■ Sobrevalorat bodri francès que, en forma de pedant i transcendental romanç envoltat de misteri i girs de guió impossibles, presenta una parella que s’estima molt i es passa tot el metratge cercant-se però, tot i viure en el mateix barri, no es troben mai. 116m. C. 1.66:1.  ‘: 4,7M.$ N: 1,1M.$. ˜½

FRACTURE. 2007. Estats Units. D.: Gregory Hoblit. G.: Daniel Pyne, Glenn Gers. F.: Kramer Morgenthau. M.: Mychael Danna, Jeff Danna. I.: Anthony Hopkins, Ryan Gosling, David Strathairn. P.: New Line Cinema, Castle Rock production. ■ Funest intent de drama judicial pretesament intel·ligent que basa el seu cop de gràcia en un gir que no resulta creïble, i que només es beneficia d’un Hopkins molt competent que, tot i els actors de prestigi que l’acompanyen, es fa amo i senyor de l’amena però deficient proposta. 112m. C. 2.35:1. ˜˜½

FRANTZ. 2016. França / Alemanya. D.: François Ozon. G.: François Ozon, Philippe Piazzo, Ernst Lubitsch. F.: Pascal Martí. M.: Philippe Rombi. I.: Paula Beer, Pierre Niney, Johann von Bülow, Marie Gruber, Ernst Stötzner. P.: Mandarin Cinéma / X Filme Creative Pool. ■ Exquisit reboot de l’original de Lubitsch (vegeu «Broken Lullaby», 1932) que, en mans d’un inspiradíssim Ozon, adquireix una punyent convergència d’emocions sota el paraigua de la mentida necessària, la culpa, el perdó i el sacrifici d’un soldat francès que viatja a Alemanya per redimir-se davant la vídua del soldat alemany que va assassinar a la Primera Gran Guerra, així com la inesperada resposta de la jove, que desembocarà en un joc de tendres subtileses que en realitat amaguen una enorme crueltat i mala sort, tot un panteó d’emocions que alterna el color amb el blanc i negre per distingir idealisme de realisme i que acaba consagrant a una actriu alemanya com Paula Beer. 113m. C i B/N. 2.39:1.  ‘: 11,1M.$ N: 6,3M.$. ˜˜˜˜½

FREE SOLO. 2018. EUA. D.: Jimmy Chin, Elizabeth Chai Vasarhelyi. F.: Jimmy Chin, Matt Clegg, Clair Popkin. M.: Marco Beltrami. I.: Alex Honnold. P.: National Geographic / Parkes+MacDonald Image Nation / Little Monster Films. ■ Un dels films més terrorífics del 2018, construcció de personatge impecable -l’escalador de Free Style Alex Honnold que planeja pujar a dalt de l’impressionant «El Capitan» sense cordes- que desemboca en un tercer acte d’autèntic infart, on muntatge i vistes fascinants passen a ser els protagonistes d’una obra que es troba ja entre les millors del catàleg de National Geographic. 100m. C. 1.85:1. ‘: -$ N: 21,8M.$. ˜˜˜˜

FRENESÍ. (Frenzy). 1972. Regne Unit / Estats Units. D.: Alfred Hitchcock. G.: Anthony Shaffer (Novel·la: Arthur La Bern). F.: Gilbert Taylor. M.: Ron Goodwin. I.: Jon Finch, Barry Foster, Alec McCowen, Anna Massey, Barbara Leigh-Hunt. P.: Universal Pictures. ■ El millor film de l’última etapa del mestre, sobre els crims de l’assassí de la corbata, inspirats tant en Jack l’esbudellador com en l’onada de crims sense resoldre que va assolar la Londres dels seixanta, atresora seqüències tan sublims com la del psicòpata envoltat de sacs de patates o la del doble pla amb grua retrocedint per descobrir el domicili  del pertorbat vilà, i suposa una elecció d’actrius d’allò més bizarra i divertida. 116m. C. 1.85:1. ˜˜˜˜

i Cameo d’en Hitchcock: minut 3, entre la multitud que aplaudeix; ell és l’únic que no ho fa.

FUERZA DE LA NOBLEZA, LA (Plainsman, The). 1966. Estats Units.

FUERZA MAYOR (Force Majeure). 2014. Suècia. D.: Ruben Östlund. G.: Ruben Östlund. F.: Fredrik Wenzel, Fred Arne Wergeland. M.: Ola Fløttum. I.: Johannes Kuhnke, Lisa Loven Kongsli, Vincent Wettergren, Clara Wettergren. P.: Swedish Film Institute et al. ■ Brillant dissecció sobre la crisi d’una parella que el suec Östlund va saber canalitzar de forma subtil i intel·ligent utilitzant l’espai d’una estació de neu com a element dramàtic, especialment pel que fa a una esllavissada que esdevindrà clau en la relació dels protagonistes. 120m. C. 2.35:1. ˜˜˜˜

FUGITIVO, EL (The Fugitive). 1993. Estats Units. D.: Andrew Davis. G.: David Twohy, Jeb Stuart. F.: Michael Chapman. M.: James Newton Howard. I.: Harrison Ford, Tommy Lee Jones, Jeroen Krabbé, Joe Pantoliano, Julianne Moore. P.: Warner Bros. ■ Trepidant cinta de persecucions sobre un home injustament empresonat que es fuga per tractar de demostrar la seva innocència i que, amb un destacat i encertat antagonista (Tommy Lee Jones com a inspector de l’FBI) i el carisma que ja s’havia guanyat previament en Ford, esdevè amena i ofereix moments tan intensos i cèlebres com el del cara a cara al capdamunt d’una cascada. 130m. C. 1.85:1. ˜˜˜½

FUNDADOR, EL (The Founder). 2016. Estats Units. D.: John Lee Hancock. G.: Robert D. Siegel. F.: John Schwartzman. M.: Carter Burwell. I.: Michael Keaton, Nick Offerman, John Carroll Lynch, Laura Dern. P.: FilmNation Entertainment / The Combine. ■ Notable biòpic sobre l’home que va explotar comercialment la marca «McDonalds» (fulgurant retorn d’un Keaton carregat de matissos), des del seu passat com a venedor a domicili fracassat fins la seva expansió pel territori nordamericà, tot furgant de forma fosca i retorçada dins la seva psicologia depredadora, intel·ligent i oportunista i reflexionant sobre els vençuts que donen nom a la famosa cadena de restaurants i els vencedors que acaben reescribint la història, amb idees tan interessants com la d’adoptar una patent aliena, reinterpretar-la i aplicar-la de forma diferent per tal d’apropiar-se d’ella, amb el que ètica i moralment comporta. 115m. C. 2.35:1. ˜˜˜½

FUNNY GAMES. 1997. Àustria. D.: Michael Haneke. G.: Michael Haneke. F.: Jürgen Jürges. M.: Varis. I.: Susanne Lothar, Ulrich Mühe, Arno Frisch, Frank Giering, Stefan Clapczynski, Doris Kunstmann. P.: Wega-Film. ■ El segon millor film del director profunditza en la reflexió entorn a la banalització actual de la violència a través de dos joves desquiciats que torturen sense pietat a una família benestant, i ho fa de forma al·legòrica, amb un dels girs finals més inoblidables del cinema europeu contemporani. 111m. C. 1.85:1.  ˜˜˜˜½