PALABRAS ENCADENADAS. 2003. Espanya. D.: Laura Mañá. G.: Fernando de Felipe (Obra: Jordi Galcerán). F.: Xavier Jiménez. M.: Francesc Gener. I.: Darío Grandinetti, Goya Toledo, Fernando Guillén, Eric Bonicatto. P.: Filmax et al. ■ Notable mostra de thriller psicològic que brilla en un personatge com el de l’assassí en sèrie (o no) interpretat per Darío Grandinetti amb multitud de capes i un psicologisme que juga constantment amb les expectatives d’uns espectadors que pateixen d’allò més el captiveri de l’exdona segrestada, col·locant la cinta en un lloc privilegiat del cinema espanyol de gènere del seu any. 89m. C. 1.85:1. : 1,9M.€ N: – € ½
PÁJARO DE LAS PLUMAS DE CRISTAL, EL (L’uccello dalle piume di cristallo). 1970. Itàlia / Alemanya. D.: Dario Argento. G.: Dario Argento (Novel·la: Fredric Brown). F.: Vittorio Storaro. M.: Ennio Morricone. I.: Tony Musante, Suzy Kendall, Mario Adorf, Enrico Maria Salerno, Eva Renzi, Umberto Raho, Renato Romano. P.: Central Cinema Company Film / Glazier / Seda Spettacoli. ■ A més de la seva primera pel·lícula en solitari, un dels Giallos més rodons d’Argento, tota una lliçó de construcció d’atmosfera inquietant i misteriosa a través de la inestimable aportació de mestres ja consagrats com Morricone a la música o Storaro a la fotografia, que treuen partit d’un grapat d’espais tan sofisticats (galeria d’art) com Kitsch (diversos apartaments), per narrar una història prototípica del gènere, la d’un assassí en sèrie que està matant les dones d’un barri i del qual només veiem les seves mans enguantades cometent els crims, és a dir, les mans del mateix director, per acabar capgirant les expectatives dels espectadors més exigents amb un desenllaç certament sorprenent. 96m. C. 2.35:1. : 500.000$ N: – $.
i Pel·lícula que, tot i no ser la primera, transcendeix per haver popularitzat el subgènere del Giallo, que va viure la seva eclosió entre el 1970 i el 1975.
PANDILLA BASURA, LA (Thirteen Ghosts). 2001. Estats Units. D.: Steve Beck. G.: Neal Marshall Stevens, Richard D’Ovidio (Història: Robb White). F.: Gale Tattersall. M.: John Frizzell. I.: Tony Shalhoub, Embeth Davidtz, Matthew Lillard, Shannon Elizabeth, Rah Digga. P.: Warner Bros et al. ■ +++ +++++. 91m. C. 1.85:1. : 42M.$ N: 68,4M.$
PÁNICO EN LA ESCENA (Stage Fright). 1950. Regne Unit / Estats Units. D.: Alfred Hitchcock. G.: Whitfield Cook (Història: Selwyn Jepson). F.: Wilkie Cooper. M.: Leighton Lucas. I.: Marlene Dietrich, Jane Wyman, Michael Wilding, Richard Todd, Patricia Hitchcock. P.: Warner Bros. ■ +++++++++. 110m. B/N. 1.37:1. : 1,43M.$ N: 1,01M.$ ½
PAPA Y MAMÁ (Mom and Dad). 2017. EUA. D.: Brian Taylor. G.: Brian Taylor. F.: Daniel Pearl. M.: Mr. Bill. I.: Nicolas Cage, Selma Blair, Anne Winters, Zackary Arthur, Joseph D. Reitman. P.: Armory Films / Three Point Capital / Zeal Media. ■ Un film gairebé tan esquizofrènic i paranoide com l’actuació de Nicolas Cage, que parteix dels fonaments del cinema de zombis per plantejar una història de pares i mares afectats d’una epidèmia que faran el possible per assassinar els seus fills, aportant diversió gore, falta de prejudicis, molta mala bava i un apartat formal ple d’incongruències visuals (cosa sorprenent, tractant-se del director de fotografia de l’original i el remake de «La Matanza de Texas») i de muntatge que mutarà en la segona meitat en una Home Invasion, tot mantenint l’interès fins a un desenllaç massa abrupte i reconvertit en acudit. 86m. C. 2.35:1. : 7M.$ N: 169.209$
PAPILLON. 1973. Estats Units. D.: Franklin J. Schaffner. G.: Dalton Trumbo, Lorenzo Semple Jr. (Novel·la: Henri Charrière). F.: Fred J. Koenekamp. M.: Jerry Goldsmith. I.: Steve McQueen, Dustin Hoffman, Victor Jory, Don Gordon. P.: Allied Artists / Solar Productions. ■ Quasi obra mestra que combina el cinema d’aventures amb el d’evasions a través del drama en la història «verídica» de l’individu del títol, injustament acusat d’homicidi, que és desterrat i empresonat en una presó de la Guyana francesa, on lluirà un instint de supervivència que ni el John Rambo d’Acorralado, i on desenvoluparà una relació pseudo-homosexual exquisidament escrita i interpretada amb un sorprenent i encantador Hoffman, deixant-nos pel camí duríssimes crítiques a la França colonialista i a l’Església, així com un tour de force de cruesa i visceralitat visual tant contundent com poètic, que mai s’esgota en la figura mítica d’un McQueen en estat de gràcia. 151m. C. 2.35:1. : 12M.$ N: 53,26M.$ (EEUU.). ½
i Una nominació a l’Oscar: Millor Música (Jerry Goldsmith).
i El rodatge a Jamaica, ple de dificultats i contratemps, com si d’un film de resistència i «cerca del fet sublim» de Werner Herzog es tractés (tot i que aquí el fet sublim que en Papillon cerca no és altra cosa que la llibertat), va patir el pillatge de la població local, amb unes pèrdues quantificades en uns 30.000$.
i Dalton Trumbo va escriure el guió sobre la marxa, amb les reunions de matinada amb el director, i aquest va optar per filmar cronològicament les seqüències, fet que va permetre a la parella protagonista treballar la seva progressiva degradació física i psicològica.
i Tal com ja era habitual amb McQueen, tant la seqüència de la captura del cocodril com la de Papillon llençant-se per l’enorme penya-segat rocós (i fictici) de l’Illa del Diable van ser executades pel mateix actor, que va descriure la segona experiència com la més fascinant de la seva vida.
i L’autor del llibre en el qual es basa el film, Henri Charrière, va estar present durant gairebé tot el rodatge, però va morir d’un càncer de pulmó uns mesos abans de poder veure la seva adaptacio muntada.
PARADA DE LOS MONSTRUOS, LA. (Freaks). 1932. Estats Units. D.: Tod Browning. G.: Willis Goldbeck, Leon Gordon, Al Boasberg (relat: Tod Robbins). F.: Merrit B. Gerstad. M.: Richard Wagner. I.: Wallace Ford, Leila Hyams, Olga Baclanova, Roscoe Ates, Henry Victor, Harry Earles, Daisy Earles, Rose Dione. P.: Metro-Goldwyn-Mayer. ■ Extranya, hipnòtica, subversiva, original, entranyable i colpidora obra mestra sobre un intent de crim en el sí d’un circ que deixarà la nostra retina farcida d’imborrables imatges dels «fenòmens» (reals) en plena acció i esdevindrà la reivindicació més humana que haguem vist mai de la noció de lletjor, entesa com a atribut del tot objectivitzat per una majoria influent. 64m. B/N. 1.37:1.
i
PARÁSITOS. (Gisaengchung AKA Parasite). 2019. Corea del Sud. D.: Bong Joon-ho. G.: Kim Dae-hwan, Bong Joon-ho, Jin Won Han. F.: Hong Kyung-Pyo. M.: Jaeil Jung. I.: Song Kang-ho, Lee Seon-gyun, Jang Hye-jin, Cho Yeo-jeong, Choi Woo-sik,Park So-dam. P.: Barunson / CJ Entertainment / Frontier Works Comic / CJ Film F.I.E.C. ■ El mateix any que la més efectista però no menys divertida «Nosotros», Joon-ho aconsegueix penetrar en la sàtira de la lluita de classes de forma molt més complexa i efectiva que aquella, amb un excepcional treball de càmera i de punt de vista que ens agafa de la mà i ens fa acompanyar una excèntrica però molt humana família de garrepes talentosos i lluitadors cap a les entranyes d’una usurpació familiar des de les arrels de la terra, impecablement narrada en un to negríssim i adobada amb el psicologisme maquiavèl·lic i malaltís que crèiem perdut al cinema coreà, tot desinflant-se, només una mica, en el poc orgànic últim tram, en el llacet final que requeria una obra apassionant com aquesta per superar a la més hermètica i fascinant «Burning» (2018), de Lee Chang-dong. 132m. C. 2.39:1. : 13M.$ N: 90M.$
i Palma d’Or per la Millor Pel·lícula al Festival de Cannes.
PASAJERO, EL (The Commuter). 2018. Estats Units / Regne Unit / França. D.: Jaume Collet-Serra. G.: Byron Willinger, Philip de Blasi. F.: Paul Cameron. M.: Roque Baños. I.: Liam Neeson, Patrick Wilson, Vera Farmiga, Sam Neill, Clara Lago. P.: StudioCanal et al. ■ El duet Serra-Nesson en la seva quarta col·laboració és ja tot un subgènere del cinema d’acció amb entitat pròpia, ja que la història d’un pare de família de classe mitjana que esdevé heroi mentre lluita dins un tren per salvar als seus estimats no pretén enganyar a ningú, i la traça del director per executar impecablement l’apartat tècnic («pla tauró» inclòs) i treure partit de la seva estrella ens obliga a treure’ns el barret d’avant un Jaume que continua sense encetar films notables, però que fa un més que destacable cinema comercial ianqui. 115m. C. 2.39:1.
PARÍS, BAJOS FONDOS (Casque d’or). 1952. França. D.: Jacques Becker. G.: Jacques Becker, Jacques Companeez. F.: Robert Lefebvre. M.: Georges Van Parys. I.: Simone Signoret, Serge Reggiani, Claude Dauphin, Raymond Bussières, Gaston Modot, Paul Barge. P.: Speva / Paris-Films Productions. ■ La gran obra mestra de Becker presenta una història amb rerefons de melodrama, però amb el naturalisme del seu mentor i mestre Jean Renoir, sobre la prostituta més bella de la història del cinema (hipnòtica Signoret), sobrevivint entre favors a delinqüents i proxenetes, i l’humil fuster del bigoti, antiherói de moral incorruptible, amb qui iniciarà una apassionada i gairebé impossible història d’amor que el director narrarà amb el seu característic gust per definir i descriure els personatges, dotant-los de complexitat, la seva traça per dominar el treball actoral o l’extrema precisió per construir seqüències que a poc a poc generen una tensió creixent com succeeix en els últims compassos del metratge, on no amaga el seu desencant i pessimisme. 96m. B/N. 1.37:1.
PASIÓN DE LOS FUERTES (My Darling Clementine). 1946. Estats Units. D.: John Ford. G.: Samuel G. Engel, Winston Miller (Novel·la: Stuart N. Lake). F.: Joseph MacDonald. M.: Cyril J. Mockridge. I.: Henry Fonda, Linda Darnell, Victor Mature, Walter Brennan, Tim Holt. P.: 20th Century-Fox Film Corporation. ■ Mític western que recupera la figura de Wyatt Earp (Henry Fonda amb bigotis) durant la seva etapa com a xèrif de Tombstone, emparellant-lo amb el sempre problemàtic, alcohòlic i amargat Doc Holliday, aquí interpretat per un Victor Mature que s’apropia completament de la pantalla amb la seva mirada afectada i existencialista, deixant-nos uns enquadraments d’un equilibri de línies i motius entorn de la immensitat i bellesa de Monument Valley que voreja la perfecció, un ritme quasi elegíac i la simplicitat i elegància característica del director de westerns menys realista del Hollywood clàssic. 97m. (103m.). B/N. 1.37:1. : 2M.$ N: 2,75M. $ ½
PATRIOTA, EL (Stage Fright). 1950. Regne Unit / Estats Units. D.: Alfred Hitchcock. G.: Whitfield Cook (Història: Selwyn Jepson). F.: Wilkie Cooper. M.: Leighton Lucas. I.: Marlene Dietrich, Jane Wyman, Michael Wilding, Richard Todd, Patricia Hitchcock. P.: Warner Bros. ■ +++++++++. 110m. B/N. 1.37:1. : 1,43M.$ N: 1,01M.$ ½
PELIGRO INMINENTE (Thirteen Ghosts). 2001. Estats Units. D.: Steve Beck. G.: Neal Marshall Stevens, Richard D’Ovidio (Història: Robb White). F.: Gale Tattersall. M.: John Frizzell. I.: Tony Shalhoub, Embeth Davidtz, Matthew Lillard, Shannon Elizabeth, Rah Digga. P.: Warner Bros et al. ■ +++ +++++. 91m. C. 1.85:1. : 42M.$ N: 68,4M.$
PEQUEÑO FAVOR, UN (A Simple Favor). 2018. Estats Units / Canadà. D.: Paul Feig. G.: Paul Feig, Jessica Sharzer (Novel·la: Darcey Bell). F.: John Schwartzman. M.: Theodore Shapiro. I.: Anna Kendrick, Blake Lively, Henry Golding, Glenda Braganza, Dyanne Ramsay. P.: Feigco Entertainment / Bron Studios. ■ La història de la desaparició d’una dona suposa un molt agradable retrobament amb la comèdia criminal de traïcions sentimentals, amb evidents ecos de la “Perdida” de Fincher, una elegància formal entorn del muntatge i el tractament del color, un patetisme graciós en la figura de Kendrick i la consolidació de la parella de Ryan Reynolds, Blake Lively, com a femme fatale magnètica i absorbent, si bé la recta final pateix un indesitjat histrionisme per part dels actors que fa bascular la proposta d’un estil molt cinematogràfic a un de més teatral. 117m. C. 2.00:1. ½
i Segon film gravat en el format Univisium (2.00:1) dels estrenats el 2018, després de “Hereditary”.
PERFECTOS DESCONOCIDOS. 2017. Espanya. D.: Álex de la Iglesia. G.: Jorge Guerricaechevarría, Álex de la Iglesia (Remake). F.: Ángel Amorós. M.: Víctor Reyes. I.: Belén Rueda, Eduard Fernández, Ernesto Alterio, Juana Acosta, Eduardo Noriega, Dafne Fernández, Pepón Nieto, Beatriz Olivares. P.: Nadie es perfecto et al. ■ Una de les comèdies més notables de l’etapa de maduresa del director, que parla sobre el control malaltís que excerceixen els telèfons mòvils sobre nosaltres, tot destapant els nostres secrets, i reflexiona sobre la possibilitat de viure més feliços/es sumits/des en la més absoluta ignorància, tesi narrada a través d’un grup d’excel·lents actors (destacant a en Fernàndez) que es reuneixen una nit d’eclipsi d’una lluna ben vermellosa que excercirà un poder quasi sobrenatural sobre els convidats, sense oblidar cert regust a «El Ángel Exterminador» (1962). 97m. C. 2.35:1. ½
PERSEGUIDO (Pursued).1947. Estats Units. D.: Raoul Walsh. G.: Niven Busch. F.: James Wong Howe. M.: Max Steiner. I.: Teresa Wright, Robert Mitchum, Judith Anderson, Dean Jagger. P.: United States Pictures / Warner Bros Pictures. ■ Western menor d’en Walsh sobre un home perseguit tota la vida per uns actes que va cometre el seu pare que, tot i patir cert esquematisme narratiu i falta de química entre la parella protagonista, amb un Mitchum força més sòlid que la Wright, ens va deixar inoblidables plans com el de les passes del malson recurrent o el del protagonista transitant l’immensitat de l’espai amb el germanastre seguint-lo des d’una excepcional profunditat de camp (mèrit del mestre James Wong Howe), sense oblidar-nos del que suposa parlar d’una infidelitat acceptada o d’una possible relació d’incest en un film del 47, factors que fan irresistible el seu visionat. 101m. B/N. 1.37:1. ½
PESADILLA EN ELM STREET (A Nightmare on Elm Street). 1984. Estats Units. D.: Wes Craven. G.: Wes Craven. F.: Jacques Haitkin. M.: Charles Bernstein. I.: Heather Langenkamp, Robert Englund, Johnny Depp, John Saxon, Lin Shaye. P.: New Line Cinema / Media Home Entertainment / Smart Egg Pictures. ■ Mític film d’horror del prolífic Wes Craven que no només va popularitzar la figura del cara cremada amb barret i jersei de Wally que assassina a estudiants dins els seus somnis, sinó que també va canviar les fòbies de tota una generació de joves que ja mai van agafar el coixí amb el mateix entusiasme, per no mencionar la flamant aparició de la beguda energètica «Red Bull» a l’abril de 1987. 91m. C. 1.85:1. : 1,8M.$ N: 25,5M.$ (EEUU.). ½
PIEL SUAVE, LA (La Peau Douce). 1964. França. D.: François Truffaut. G.: François Truffaut, Jean-Louis Richard. F.: Raoul Coutard. M.: Georges Delerue. I.: Jean Desailly, Françoise Dorléac, Nelly Benedetti, Daniel Ceccaldi, Sabine Haudepin. P.: Les Films du Carrosse / Sédif Productions / Simar Films. ■ ++++++++. 113m. (D.C.: 119 / C.: 110). B/N. 1.66:1. ½
PLÁCIDO. 1961. Espanya. D.: Luis García Berlanga. G.: Rafael Azcona, Luis García Berlanga. F.: Francisco Sempere. M.: Miguel Asins Arbó. I.: Cassen, José Luis López Vázquez, Elvira Quintillá, Amelia de la Torre,Julia Caba Alba, Amparo Soler Leal, Manuel Alexandre. P.: Jet Films. ■ Filmada a Manresa, el duet Berlanga-Azcona planteja, el mateix any que s’estrena «Viridiana», una excepcional i divertidíssima comèdia esperpèntica, inspirada en la dita franquista «Siente un pobre en su mesa», on no només carregaràn contra l’església i la hipòcrita burgesia, sinó que ho faràn a través de plans seqüència impossibles que leviten d’una conversa a una altra, mostrant un domini de la posada en escena coral mai vist. 85m. B/N. 1.33:1.
PLAN DIABÓLICO (Seconds). 1966. EE.UU. D.: John Frankenheimer. G.: Lewis John Carlino (Novel·la: David Ely). F.: James Wong Howe. M.: Jerry Goldsmith. I.: Rock Hudson, Salome Jens, John Randolph, Will Geer, Jeff Corey. P.: Paramount Pictures. ■ Obra mestra de l’horror existencial, aquesta revolucionària i torbadora distopia sobre un banquer trist i desencantat, buit de vida, que accepta el repte d’una organització secreta de transfigurar-se en una nova identitat, abandonant la seva familia per integrar-se en una d’artificial, representa el més gran hite d’en Rock Hudson, que va enriquir la pel·lícula amb els paral·lelismes de la seva pròpia doble vida (per allò de la seva homosexualitat oculta), demostrant en l’adaptació, que supera a la novel·la, que som presoners dels nostres records i vivències, i intentar esborrar-los implica la nostra desaparició. 107m. B/N. 1.85:1.
i Va ser nominada a l’Oscar a la millor fotografia en B/N a càrrec d’un veteraníssim James Wong Howe, que venia fent pel·lícules des de l’època del cinema mut i que va demostrar la vitalitat i frescor d’un jove, creant noves òptiques especials de 9.8 mm, filmant seqüències d’improvització amb teleobjectiu i càmera en mà, a l’estil Cassavetes, emprant la «Snorricam» per plans que més tard copiaria «Requiem por un Sueño», i rodant a espais minúsculs com el del lavabo d’un avió en marxa.
i La brillant seqüència de crèdits inicial és a càrrec del célebre Saul Bass, i ja empra l’òptica 9.8 combinada amb prismes i miralls deformants per generar una metàfora sobre l’aberració que suposa emprendre un canvi integral d’identitat, és a dir, sobre l’absurditat que suposa renunciar a la identitat pròpia.
i La primera seqüència està filmada a la Central Station de Nova York, amb la càmera amagada a una maleta, i amb una model en bikini que es va contractar perque es passegès per l’estació i desviés l’atenció dels passatgers de l’equip que es trobava rodant l’acció principal.
i La seqüència de la primera crisi es va filmar a un avió real que feia la ruta Los Ángeles-Oregon (exigència d’en Howe per aconseguir llum natural i núvols reals), però van tenir tants problemes filmant-la, que l’avió va començar a donar voltes durant tot el dia, pujant cap a Canadà i baixant cap a Mèxic.
i A la mateixa seqüència de l’avió, es quedaren curts amb el pla d’en Hudson pensatiu, donat que la veu en OFF era molt llarga, i es decidí, per muntatge, repetir la seva reacció en bucle invertint l’àcció i percebent el pas dels núvols a l’inrevés, per no mencionar l’error de ràcord del coixí, elements, tots ells, que juguen a favor de l’estat desorientat del personatge dins la seva nova identitat.
i A la seqüència de la segona crisi a la festa, quan en Wilson compromet la confidencialitat del grup dels «Seconds», en Rock Hudson anava realment ebri (raó, en part, de la brillant actuació), i curiosament a la vida real començava a tenir problemes amb l’alcohol.
i L’agent d’en Rock Hudson a la vida real, i principal persona que va pressionar l’actor per que es casés amb la seva secretària i ocultès la seva homosexualitat, mantenint així la seva condició d’estrella del cinema més desitjada als Estats Units, es deia Wilsson, mentre que, casualment, al film, la nova identitat del protagonista passa a ser la d’un artista conegut com Antiocus Wylson, fet que ja apareixia a la novel·la de l’Ely, sense que l’escriptor sapigués que el personatge seria interpretat algun dia per en Rock Hudson, ni tan sols que s’arribès a adaptar el seu llibre.
i La seqüència del festival del vi, que originalment era més llarga, després d’imposar-se la censura a través d’un representant de l’esglèssia que va ser enviat a la sala de muntatge i va motivar numerosos talls, va produïr, inconscientment, que tota l’acció supervitzada pel jesuita semblés, ara sí, una autència orgia (un muntatge més picat i la sensació més caòtica de personatges nus banyant-se en vi van ser els causants).
PODEROSA AFRODITA (Mighty Aphrodite). 1995. EUA. D.: Woody Allen. G.: Woody Allen. F.: Carlo Di Palma. M.: Dick Hyman. I.: Mira Sorvino, Woody Allen, F. Murray Abraham, Helena Bonham Carter, Michael Rapaport, Claire Bloom, Peter Weller, Paul Giamatti. P.: Miramax / Magnolia Pictures / Sweetland Films. ■ Enginyosa i molt disfrutable comèdia amb una memorable Sorvino com a prostituta lluitadora però curta de gambals, contrapunt ideal de la molt grisa i deslluïda Bonham Carter, que empra un efectiu muntatge paral·lel amb seqüències d’un amfiteatre on el subconscient del mateix Woody Allen, amb uns personatges de la tragèdia grega que narren la història de Tebes i el Mite d’Èdip, actuen d’advocats de la covardia en una narració en constant ascens qualitatiu, donant com a resultat un film per sobre de la qualitat coetània del gènere, però un punt per sota de les millors obres del director de Brooklin, potser degut a l’aire de lleugeresa que respira tot el metratge. 95m. C. 1.85:1. : 15M.$ N: 6,5M. $
i Oscar a la Millor Actriu Secundària per Mira Sorvino i una nominació a Millor Guió Original.
i Després d’un mes de rodatge, un Allen preocupat li va demanar a Sorvino que canviés la seva veu de xiulet, una ordre que, afortunadament, l’actriu novaiorquesa es va negar a dur a terme.
i Mira Sorvino no va ser seleccionada al primer càsting a Nova York, mentre que finalment va ser acceptada en el segon intent, quan es va desplaçar a Londres pel segon càsting.
POLVO EN EL VIENTO (Lian lian feng chen). 1986. Taiwàn. D.: Hou Hsiao-Hsien. G.: T’ien-wen Chu, Nien-Jen Wu. F.: Pin Bing Lee. M.: Ming Chang Chen, Ching Chun Hsu. I.: Shufen Xin, Lai-Yin Yang, Lawrence Ko, Tianlu Li, Chien-Wen Wang,Shufang Chen, Fang Mei. P.: Central Motion Pictures Corporation. ■ La mirada etnogràfica de Hsiao-Hsien es fusiona en aquest film amb la lírica hipnòtica dels paisatges rurals recurrents, dels foscos túnels, dels viatges en tren, del constant vaivé d’uns personatges que es veuen abocats a conviure entre el poble i la ciutat, però, i el més important, tot discorre com un riu, revelant la nostra insignificança en el cosmos a través de la figura mentora de l’avi de la família, autèntica ànima de la cinta i element recurrent en l’obra del director. 109m. C. 1.85:1.
POR ENCIMA DE LA LEY (Beterang). 2001. Estats Units. D.: Steve Beck. G.: Neal Marshall Stevens, Richard D’Ovidio (Història: Robb White). F.: Gale Tattersall. M.: John Frizzell. I.: Tony Shalhoub, Embeth Davidtz, Matthew Lillard, Shannon Elizabeth, Rah Digga. P.: Warner Bros et al. ■ +++ +++++. 91m. C. 1.85:1. : 42M.$ N: 68,4M.$
POSESIÓN INFERNAL (Evil Dead). 2013. EUA. D.: Fede Alvarez. G.: Fede Alvarez, Rodo Sayagues Mendez (Remake: Sam Raimi). F.: Aaron Morton. M.: Roque Baños. I.: Jane Levy, Shiloh Fernandez, Lou Taylor Pucci, Elizabeth Blackmore, Jessica Lucas, Phoenix Connolly, Jim McLarty, Sian Davis. P.: FilmDistrict / Ghost House Pictures / Sony Pictures Entertainment (SPE) / TriStar Pictures (Productor: Sam Raimi). ■ Una operació rodona que va quintuplicar beneficis, l’esperat remake del film homònim d’en Raimi va voler desmarcar-se del caràcter canalla i desprejudiciat de l’original per, sense perdre del tot l’ironia, endinsar-se en l’horror gore sense concessions, certament influenciat pel nou terror francès de principis de segle, convertint-se en una experiència per cors i estómacs a prova de bales i, com és habitual en aquests casos, esdevenint la diana per les crítiques del fandom més hardcore del film de Bruce Campbell. 91m. (97m.) C. 2.39:1. : 17M.$ N: 97M. $ ½
i Es van emprar més de 264 mil litres de sang, dels quals 179 mil serien només per la seqüència final.
i La pel·lícula es va gravar principalment en ordre cronològic, el que va permetre que el progressiu deteriorament i embrutament de la cabanya fos més creïble, així com l’estalvi que suposà el fet de no haver de netejar constantment.
i La proposta de remake de Rob Tapert que tant va entusiasmar a Sam Raimi, que veia el seu original com a obra ideal per ser reinventada per noves generacions de cineastes, no va agradar gens a Bruce Campbell, protagonista de la trilogia inicial, tot i que es va mostrar més comprensiu quan va veure que el seu personatge, l’Ash, no apareixia al remake.
i Prohibida a Ucraïna per la seva extrema violència.
PREDATOR. 2018. Estats Units. D.: Shane Black. G.: Shane Black, Fred Dekker (Personatge: Jim Thomas, John Thomas). F.: Larry Fong. M.: Henry Jackman. I.: Olivia Munn, Boyd Holbrook, Trevante Rhodes, Sterling K. Brown, Jacob Tremblay, Jake Busey, Edward James Olmos. P.: 20th Century Fox et al. ■ Molt estimable continuació a les dues primeres parts que resulta irreverentment divertida, tot fusionant l’autoparòdia amb l’espectacle de sèrie B (amb un pressupost envejable, això sí) que acabarà fent les delícies de qui sigui capaç de resetejar el seu cervell i deixar-se emportar per les situacions més inverosímils de la temporada hollywoodenca . 107m. C. 2.39:1. : 88M.$ N: ????. ½
PREDATORS. 2010. Estats Units. D.: Nimród Antal. G.: Alex Litvak. F.: Gyula Pados. M.: John Debney. I.: Adrien Brody, Alice Braga, Topher Grace, Danny Trejo, Laurence Fishburne. P.: 20th Century Fox / Troublemaker Studios. ■ Fallida tercera part de «Depredador», que sembla orientada a un públic procedent dels videojocs, amb un grup de forces especials sent caçades per una horda de depredadors a la selva d’un altre planeta habitable, demostrant una vegada més que l’únic capaç de trencar la llei del «més és menys» va ser en James Cameron a «Aliens». 107m. C. 2.35:1. ½
PREVENGE. 2016. Regne Unit. D.: Alice Lowe. G.: Alice Lowe. F.: Ryan Eddleston. M.: Pablo Clements, James Griffith, Toydrum. I.: Alice Lowe, Kayvan Novak, Kate Dickie, Jo Hartley, Gemma Whelan. P.: Gennaker / Western Edge Pictures. ■ Amb un pressupost de tan sols 100 mil dòlars, la primerenca Alice Lowe crea una modesta comèdia negra sobre la venjança d’una embarassada psicòpata guiada per la veu del seu nadó no nat, però l’efectisme visual, pobre i descuidat, i la falta de control sobre el to de la cinta la fan fracassar allà on altres, com la notable «A L’Interieur», havien triomfat. ½
PRIMER (Thirteen Ghosts). 2001. Estats Units. D.: Steve Beck. G.: Neal Marshall Stevens, Richard D’Ovidio (Història: Robb White). F.: Gale Tattersall. M.: John Frizzell. I.: Tony Shalhoub, Embeth Davidtz, Matthew Lillard, Shannon Elizabeth, Rah Digga. P.: Warner Bros et al. ■ +++ +++++. 91m. C. 1.85:1. : 42M.$ N: 68,4M.$
PRISIONEROS (Prisoners). 2013. EUA. D.: Denis Villeneuve. G.: Aaron Guzikowski. F.: Roger Deakins. M.: Jóhann Jóhannsson. I.: Hugh Jackman, Jake Gyllenhaal, Viola Davis, Maria Bello, Terrence Howard, Melissa Leo, Paul Dano. P.: Alcon Entertainment / 8:38 Productions / Madhouse Entertainment. (D: Warner Bros). ■ Notable, obscur i retorçat thriller sobre la desaparició d’un parell de nenes a la Geòrgia de l’Amèrica profunda que, tot i el seu excessiu metratge, ens atrapa minut a minut a través de l’atmosfèrica ambientació -sublim fotografia inclosa- i els conflictes interns que van aflorant entre els protagonistes, especialment amb el detectiu -Gyllenhaal-, que adopta la perspectiva personal i no està disposat a perdre el primer cas de la seva carrera, o amb el pare d’una de les nenes -Jackman-, disposat a arribar allà on la justícia no gosa, rematant la feina amb un desenllaç trufat de girs que, tot i que mantenen la coherència interna amb els elements que s’han anat plantant -cadàver de l’església, penjoll del laberint, nen desaparegut fa 20 anys-, compliquen en excés el que fins al moment es revelava com una proposta de caire més directe i sensorial. 153m. C. 1.85:1. : 46M.$ N: 122M. $
i Detalls com els tatuatges del detectiu, el seu anell de francmaçó o els tics facials, van ser aportacions del mateix Gyllenhaal, que havia tingut molt bona relació amb el director a l’anterior «Enemy» (2013), tot accedint a protagonitzar «Prisioneros» sense passar per cap càsting.
PROFESORA DE PARVULARIO, LA (Thirteen Ghosts). 2001. Estats Units. D.: Steve Beck. G.: Neal Marshall Stevens, Richard D’Ovidio (Història: Robb White). F.: Gale Tattersall. M.: John Frizzell. I.: Tony Shalhoub, Embeth Davidtz, Matthew Lillard, Shannon Elizabeth, Rah Digga. P.: Warner Bros et al. ■ +++ +++++. 91m. C. 1.85:1. : 42M.$ N: 68,4M.$
PROFETA, UN (Un Prophète). 2009. França. D.: Jacques Audiard. G.: Jacques Audiard, Thomas Bidegain (Idea: Abdel Raouf Dafri). F.: Stéphane Fontaine. M.: Alexandre Desplat. I.: Tahar Rahim, Niels Arestrup, Adel Bencherif, Reda Kateb, Hichem Yacoubi,Jean-Philippe Ricci. P.: France 2 Cinema et al. ■ Màgic drama carcerari que, en la seva injusta comparació amb «El Padrino», muta ràpidament en film criminal sobre l’ascens d’un àrab des del seu pas per la presó fins al seu alliberament, mitjançant una tensió sostinguda i una foscor que, combinada amb moments de visions líriques del personatge, acabaran construint un antiheroi memorable i idees tan interessants com la del fet que, per moltes decisions que prenem per sobreviure, al final som profetes per als nostres, en una clara al·lusió a l’increment de poder dels àrabs en l’entorn criminal de França. 155m. C. 1.85:1. : 12M.$ N: 17,9M.$ (EEUU.).
i Nominada a un Oscar al Millor film de parla no anglesa.
PROMESA, LA. (La promesse). 1996. Bèlgica / França. D.: Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne. G.: Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne. F.: Alain Marcoen. I.: Olivier Gourmet, Assita Ouedraogo, Jérémie Rénier, Frederic Bodson, Rasmane Ouedraogo, Florian Delain. P.: Les Films du Fleuve et al. ■ +++++++++. 90m. C. 1.66:1. : 1,5M.€ N: 2,8M.$
PROMESAS DEL ESTE (Eastern Promises). 2007. Regne Unit / Canadà / EUA. D.: David Cronenberg. G.: Steven Knight. F.: Peter Suschitzky. M.: Howard Shore. I.: Viggo Mortensen, Naomi Watts, Vincent Cassel, Armin Mueller-Stahl, Donald Sumpter, Jerzy Skolimowski. P.: BBC Films et al. ■ Segona de les col·laboracions Cronenberg-Mortensen que s’allunya de la dimensió més familiar i quotidiana de la fabulosa «Una Historia de Violencia» (2005) per acostar-se al terreny de Scorsese, el dels mafiosos memorables que, novament, pateixen un dilema vital que els crema per dins, que passen per una etapa de canvis profunds en el camí a seguir -una fase similar a la que travessarà el mateix director, de consolidació de la maduresa -que servirà de vehicle de lluïment òptim per l’enèrgic actor argentí, que entregarà una seqüència inoblidable de lluita en pilotes a unes dutxes públiques i que, amb tot, no albergarà en el seu conjunt l’excel·lència de l’anterior pel·lícula del duet. 100m. C. 1.85:1. : 25M.£ N: 56,1M.$
PROMETHEUS. 2012. Estats Units. D.: Ridley Scott. G.: Damon Lindelof, Jon Spaihts. F.: Dariusz Wolski. M.: Marc Streitenfeld. I.: Noomi Rapace, Michael Fassbender, Charlize Theron, Idris Elba, Guy Pearce. P.: 20th Century Fox et al. ■ Meravellosa preqüela de l’Alien original que, represa pel mateix Ridley Scott, porta la història al terreny filosòfic de l’autèntica sci-fi, sense perdre l’horror angoixant, incorporant un interessantíssim personatge robot (David) i narrant una història vibrant sobre el paper dels Anunnaki que adquireix una densitat quasi arqueològica. 124m. C. 2.39:1.
PROSPECT. 2012. Estats Units. D.: Ridley Scott. G.: Damon Lindelof, Jon Spaihts. F.: Dariusz Wolski. M.: Marc Streitenfeld. I.: Noomi Rapace, Michael Fassbender, Charlize Theron, Idris Elba, Guy Pearce. P.: 20th Century Fox et al. ■ ++++ +++ ++++ ++++. 124m. C. 2.39:1.
PSICOSIS II: EL REGRESO DE NORMAN (Psycho II). 1983. Estats Units. D.: Richard Franklin. G.: Tom Holland. F.: Dean Cundey. M.: Jerry Goldsmith. I.: Anthony Perkins, Vera Miles, Meg Tilly, Robert Loggia, Dennis Franz. P.: Universal Pictures. ■ Vint anys després de l’obra mestra d’en Hitchcock, l’australià Richard Franklin n’està a l’altura d’una missió tan utòpica i crea una obra manierista, quasi pictòrica, tensa i psicologista, que mira constantment al passat a través d’un Perkins amb unes faccions marcades per l’edat que sortirà del psiquiàtric per retrobar-se amb la identitat de la mare, a qui acompanyaran familiars d’antigues víctimes amb ganes de venjança i d’enriquir un guió més que interessant, tot ben rematat per una altra partitura brillant d’en Goldsmith. 113m. C. 1.85:1. : 5M.$ N: 34,7M.$ (EEUU). ½
PUENTES DE MADISON, LOS (The Bridges of Madison County). 1995. Estats Units. D.: Clint Eastwood. G.: Richard LaGravenese (Novela: Robert James Waller). F.: Jack N. Green. M.: Lennie Niehaus. I.: Clint Eastwood, Meryl Streep, Annie Corley, Victor Slezak, Jim Haynie. P.: Warner Bros / Amblin Entertainment / Malpaso Productions. ■ Clàssic romàntic dels 90 filmat en tan sols 33 dies amb una precisió milimètrica i una naturalitat que redefineix el sentit de la química entre actors, amb una inoblidable Meryl Streep plena de matissos i un Eastwood que fa d’ell mateix en una meravellosa vulnerabilitat mai abans apreciada en l’actor, regalant-nos un moment tant especial com el de la seva figura palplantada sota la pluja com si fos un gos apallissat i abandonat pels seus amos. 135m. C. 1.35:1.
PUERTA DEL CIELO, LA (Heaven’s Gate). 1980. Estats Units. D.: Michael Cimino. G.: Michael Cimino. F.: Vilmos Zsigmond. M.: David Mansfield. I.: Kris Kristofferson, Isabelle Huppert, Christopher Walken, Jeff Bridges, Sam Waterston, John Hurt, Mickey Rourke, Brad Dourif, Joseph Cotten, Willem Dafoe. P.: United Artists. ■ Un film que havia de costar 7,5 milions de dòlars i va acabar costant 44 milions, tot enfonsant a la mítica productora fundada per Chaplin i CIA i dificultant-li el futur al talentós dèspota que era Cimino, aquest western crepuscular sobre la història, manipulada, dels immigrants que es van defensar de l’agressió de 50 assassins a sou avalats pel govern dels Estats Units, resulta poètic i evocador en la seva versió restaurada de 216 minuts, on la fotografia de Zigmond recrea a la perfecció les instantànies brutes i arenoses del segle XIX, on brillen actors com Kristofferson, Brigdes, Walken o especialment la maquíssima Isabelle Huppert en el seu primer paper internacional, i on unes escenes obsessivament allargades fins a l’extenuació no suposen cap impediment per etiquetar-la d’obra mestra imperfecta. 217m. C. 2.39:1. : 44M.$ N: 3,5M.$ (EEUU.). -/m ½
PULP FICTION. 1994. Estats Units. D.: Quentin Tarantino. G.: Quentin Tarantino, Roger Avary. F.: Andrzej Sekula. M.: Varis. I.: John Travolta, Samuel L. Jackson, Uma Thurman, Bruce Willis, Ving Rhames,Harvey Keitel, Tim Roth, Rosanna Arquette, Christopher Walken, Quentin Tarantino. P.: Miramax / Band Apart / Jersey Films. ■ Clàssic contemporani que inaugurà una nova manera d’entendre les històries que interessen al públic, partint de personatges i trames banals i inòcues per passar-les per la termomix d’en Tarantino, manipulant totalment la forma (muntatge fragmentat, llargues converses sobre idees que no acostumen a verbalitzar-se, célebres temes musicals que actuen com a contrapunt, etc), i que esdevinguè una sort de mite cinèfil dels 90 i model a seguir per un grapat incalculable de cineastes posteriors. 154m. (178m.). C. 2.39:1.
PYEWACKET